I de sobte Harrison Ford arrenca a plorar
3L’actor s’emociona al ser interrogat per l’empremta que deixa el seu treball
Els periodistes, a vegades, són testimonis de coses que altres no creurien. Per exemple, veure una llegenda del cine plorar. Potser Harrison Ford no té cap Oscar, però és molt més que un actor. És l’intèrpret més ben pagat de Hollywood. És història viva del cine. És Han Solo, Indiana Jones. És Blade runner.
Una periodista li va formular ahir una pregunta sobre la importància de Blade runner 2049 a l’hora de conscienciar els espectadors sobre el (negre) futur que espera la humanitat i l’heroi amb el qual tots hem crescut es va ensorrar. No podia contestar més enllà d’un «sí». No li sortien les paraules.
Va respirar profundament, va sospirar, se li van escapar unes llàgrimes, i, finalment, va deixar l’habitació. Passats uns desconcertants minuts va tornar, va demanar disculpes i va dir que s’havia emocionat amb la pregunta. L’impactant moment potser acabarà perdent-se en el temps com llàgrimes en la pluja, icònica frase de Blade runner.
FAMA DE LACÒNIC Als 75 anys, Ford odia la fama. No en va, viu entre el seu apartament de Tribeca, a Nova York, i el seu ranxo de Wyoming. Al marit de la també actriu Calista Flockhart el persegueix la seva fama de lacònic en les trobades amb els periodistes, a qui acostuma a respondre molt amable, però breu.
El 6 d’octubre s’estrena a tot el món Blade runner 2049, continuació de la revolucionària pel·lícula de Ridley Scott del 1982, i els seus protagonistes estan de gira per Europa. Harrison Ford, Ryan Gosling i Ana de Armas van aterrar a Madrid des de Berlín dilluns a la nit. Van sopar ous estrellats amb pernil d’ibèric al restaurant més castís de Madrid: el Landó, on Ford ja havia estat en una altra ocasió.
Dimarts al matí l’agenda estava completa d’entrevistes. Per cert, entrevistes sobre una pel·lícula que cap reporter ha vist. Després que un diari nord-americà llancés un espòiler en una crònica, la distribuïdora –per por que es filtressin més claus de la trama– va decidir mostrar ex- clusivament uns minuts del film.
Gosling i Ford han tingut tan bona sintonia en les entrevistes de Berlín que els seus publicistes van decidir que tots dos s’enfrontarien junts a la premsa espanyola.
Tots dos van entrar a l’habitació d’un hotel de luxe de Madrid. El veterà, amb vestit jaqueta sense corbata. I el jove, amb un vistós jersei vermell. «Que bé. Aquesta és l’habitació que fa més bona olor», va deixar anar, sorneguer, el protagonista de
La la land, fart de l’ambient «carregat» que hi havia en altres sales.
Van donar la mà als periodistes. La de Ford és enorme i forta, clara empremta del seu passat de fuster. Després de contestar com es va ficar de cap en el projecte («el guió em va semblar fascinant») una periodista li va preguntar sobre com pot influenciar el públic un film inundat de metàfores i filosofia. ¿Pot servir per conscienciar sobre l’ecologia, el racisme, la convivència…? «Sí, la resposta és sí».
Silenci. Ford semblava no poder parlar. Va toquejar el seu mòbil. Va sospirar. Es va posar les mans al cap i va deixar anar unes llàgrimes. Gosling el mirava atònit, com la resta dels que eren a la sala. Vuit periodistes i la traductora, que li va posar la mà a l’espatlla. Ningú parlava. Ford es va aixecar i va deixar l’habitació.
El seu company de repartiment va demanar disculpes i va decidir acompanyar-lo fora. En uns minuts van tornar. Ford va mirar llavors la periodista i li va dir que no estava ofès per la pregunta, sinó commogut perquè el va fer reflexionar sobre la importància del seu treball, que resumeix en una frase: emocionar el públic. Just el que li ha passat a ell. O no.
Fi de les entrevistes. Va arribar el torn de visitar el Guernica de Picasso al Reina Sofia per expressa petició de
Gosling (Ford ja el coneix). I després, avió a París. H
Destaca que el guió de la pel·lícula que segueix el revolucionari film de Ridley Scott li va semblar «fascinant»