«Actuarem contra les amenaces als alcaldes»
Enllaça una reunió amb una altra. A la càrrega de treball habitual de la Fiscalia General de l’Estat se li ha sumat aquests dies la intensa activitat que ha desplegat per impedir que se celebri el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. José Manuel Maza (Madrid, 1951) atén EL PERIÓDICO al carrer de Fortuny amb la seguretat de qui està convençut d’haver fet el que havia de fer, però és conscient que encara queda feina per fer.
–¿S’actuarà per les amenaces que estan rebent els no independentistes?
–Estem molt preocupats. Estic segur que ho està fent una minoria. A tots els que estan, segons el meu parer, actuant en greu illegalitat no els atribueixo aquesta conducta, que és d’uns totalitaris absoluts. Ja tenim cinc o sis denúncies dels al·ludits (als car- tells) de l’assenyalem-los. Són actituds del tot intolerables i enviarem una instrucció als fiscals perquè reaccionin tan ràpidament i enèrgicament com sigui possible per tornar la tranquil·litat a aquestes persones.Es pot discutir tot. Es pot fins i tot cometre delicte, si un creu i està en la convicció que ha de cometre’l, i ja és major d’edat i s’até a les conseqüències, però el que és intolerable és amenaçar la gent i voler fer-li por, terror.
–¿Creu que s’ha d’aplicar l’article 155 de la Constitució?
–Jo l’única cosa que li puc dir és que de cara a l’1 d’octubre, a mi no se m’acut que la fiscalia necessiti un marc com el del 155 per poder evitar que es cometi aquell fet il·legal. Nosaltres no tenim necessitat d’aquest article, però és una decisió política que a mi no em correspon.
–¿Què creu que passarà el diumenge 1 d’octubre?
–Estic francament convençut que no es podrà votar. Les actuacions policials estan excloent moltes de les eines per a la votació. Crec en la serenitat i el sentit comú de la immensa majoria dels catalans, encara que també és cert que m’imagino que alguna votació limitada en algun lloc es produirà. Això és inevitable. Però una consulta a la ciutadania per tenir el seu recolzament, per dir que hi ha una majoria que vol la independència, estic segur que no es produirà l’1 d’octubre.
–¿I el dia 2?
–En aquell moment potser és el moment que altres actors entrin a l’escenari i que vegin si això té algun tipus de tractament polític o no polític. Però el que és la reacció de la fiscalia des del punt de vista penal arran del dia 2, excepte el que pugui haver passat fins al dia 1, confio que estigui esgotat i que l’únic que quedi sigui depurar responsabilitats, però ja no amb nous incidents.
–¿Per què la fiscalia ha actuat de forma tan diferent al 9-N?
–La mateixa proposta del 9-N, el significat que se li donava no era el d’una consulta tan determinant, sinó, gairebé diria jo, de sondeig d’opinió, cosa que feia que la reacció de la fiscalia no hagués de ser tan enèrgica. En aquell moment hi podia haver certs dubtes de l’abast il·legal del que s’estava fent. Ara el contingut i circumstàncies d’aquesta convocatòria i l’experiència del 9-N justifiquen una resposta diferent.
–¿Creu que l’obertura de diligències fiscals a 712 alcaldes dificultarà una solució a través del diàleg?
–El problema de la llei, un cop que s’han comès fets que puguin ser constitutius de delicte, és que el diàleg no hi cap en principi. Una altra cosa és que s’atengui
«Hem citat els batlles per si algun recapacita i abandona la idea de col·laborar en el fet delictiu»
a les circumstàncies de cadascú. Precisament l’objecte d’obrir les diligències i prendre declaració als alcaldes és per si algun d’ells d’alguna forma recapacita i abandona el compromís que té de collaborar en el fet delictiu. Sense perjudici que ja el mer fet d’haver firmat aquells decrets (de cessió de locals) ja té certa rellevància penal, per això s’obren les diligències.
–Però, les diligències han rebut crítiques de fiscals, de partits…
–Davant un desafiament així l’Estat de Dret no pot abdicar de la seva convicció i de la seva actuació a causa de la quantitat, sent com és una actuació igual de tots en principi. Anirem discriminant quan vagin prestant declaració, perquè hi pot haver supòsits diferents. Són diligències d’investigació, encara no hem presentat querelles, per preguntar-los per què han firmat i si són conscients de la il·legalitat, i si el portaran a terme. L’Estat de dret no es pot quedar impàvid perquè siguin molts.
–¿Per què no es va impedir l’acte de Tarragona?
–La fiscalia ha adquirit molt protagonisme i es pensa que estem donant instruccions per a tot… Jo no sé com es pot dissoldre, sense que el mal sigui pitjor que la solució, una concentració de 8.000 persones. La fiscalia va donar instruccions per impedir tot el que es pugui, però amb el criteri de proporcionalitat amb el qual actuen les forces de seguretat. A mi que es reuneixin 8.000 persones a victorejar el referèndum no em sembla delictiu en absolut. Però els que organitzen aquell acte i per descomptat els que cobren o paguen per organitzar-lo, si és amb diner públic, mereixen una altra consideració. Per això, la fiscalia de Tarragona va obrir diligències, perquè en aquest punt hi pot haver un delicte de malversació. A més a més, també estic segur que hi pot haver gent interessada que es provoqui una alteració de l’ordre públic i ni l’Estat ni el Govern ni la fiscalia caurem en aquesta trampa d’alimentar plantejaments victimistes que se’ns persegueix i se’ns castiga injustament. Mai s’ha fet ni es farà.
–¿S’actuarà contra els que parti- cipin en les meses?
–El missatge que enviem als ciutadans és que no hi vagin, perquè no hi estan obligats, i si hi van, col·laboren activament en un acte declarat illegal. ¿Què es farà amb aquestes persones? S’haurà de veure. L’Estat de dret ha d’actuar amb tota eficàcia i fermesa, però també amb sentit comú i ser raonable. No em veig presentant querelles contra 10.000 persones. Però depenent de la participació de cadascuna i veient els fets que puguin succeir, es poden prendre mesures contra qualsevol.
–¿Què els diria als catalans?
–M’entesto a dir-los que els estan enganyant, que els estan dient que són actes legals a l’empara del dret internacional. Això és una il·legalitat que està fomentant l’enfrontament fins i tot en el si de les famílies. No pot ser un procés constructiu quan el que està produint és un problema enorme. Cadascú pot tenir les seves idees, pot defensar-les, però quan es té un Estat democràtic, un pot forçar l’accelerador al màxim per a la reforma, si es vol, però respectant les lleis. Si no s’aconsegueix aquesta reforma, mai poden saltar-se les lleis, que al final són la garantia de tots per a la convivència, la pau i la tranquil·litat.
–¿Lamenta la desaparició de la sedició impròpia del Codi Penal?
–Seria convenient que existís aquest tipus de figura com existeixen en tots els països que jo conec i com ha existit a Espanya des del segle XIX. Aquí es va suprimir el 95 i tenim el que tenim. Algú pot apartar un territori d’Espanya i mentre no incorri en actes de tumult o de violència queda impune. Tot el que estem veient compon diversos delictes però no sedició. No tenim més que la sedició pròpia i la rebel·lió, i si en algun cas entenem que es produeix, actuarem en conseqüència.
–Molts catalans es van sentir ofesos quan va dir que estaven «com abduïts».
–Demano disculpes, no m’agrada ofendre. Jo el que volia dir és que les seves ments estan segrestades per aquesta espècie de faula que hi ha un dret a decidir i que es pot suplantar la sobirania de tots els espanyols per la d’un únic territori. És el missatge que Espanya ens roba. Em va doldre que es volgués comparar Catalunya amb Lituània, perquè em sembla absolutament ofensiu per als lituans a causa del que van passar amb la Unió Soviètica i l’Alemanya nazi. Qualsevol de nosaltres hem passejat per Catalunya i no hem vist repressió ni tortures.
«No se m’ocorre que la fiscalia necessiti un marc com el de l’article 155 per poder evitar l’1-O»