El BBVA i EL PERIÓDICO reflexionen sobre el futur de la tecnologia
Un expert analitza el risc d’extinció de la humanitat
Que la humanitat s’extingeixi o pateixi un gran col·lapse al llarg del segle XXI és un risc real. La probabilitat és petita, és clar, però existeix. Així que el millor és treballar per reduir els riscos, considera Seán Ó hÉigeartaigh, director executiu del Centre per a l’Estudi del Risc Existencial (CSER) de la Universitat de Cambridge. Ó hÉigeartaigh va participar ahir en un acte organitzat a Barcelona pel BBVA i EL PERIÓDICO per presentar el llibre El próximo paso: la vida exponencial, una obra col·lectiva de 20 experts internacionals sobre els riscos i les oportunitats de les tecnologies emergents.
Ó hÉigeartaigh va explicar un exemple poc conegut: Stanislav Petrov, tinent coronel de l’Exèrcit roig, mort gairebé en l’anonimat, va evitar el 1983 una possible guerra nuclear entre els Estats Units i l’extinta URSS. Gràcies al seu instint i decisió, va determinar que l’arribada d’uns perillosos míssils nord-americans, tal com indicaven els radars de defensa, no podia ser veritat. El contraatac es va aturar. «Gràcies a una persona que va veure l’error, el conflicte no va arribar» va destacar Ó hÉigeartaigh. Al final, el fals senyal va resultar ser el reflex del Sol en uns núvols. La guerra nuclear també va penjar d’un fil en la crisi dels míssils de Cuba.
«Hem tingut molta sort», va admetre el director executiu del CSER. El seu centre, que va ser fundat entre d’altres pel prestigiós astrònom Martin Rees, analitza els riscos a què s’enfronta i s’enfrontarà la civilització humana en un futur. «Un no firma una pòlissa perquè pensi que casa seva s’hagi de cremar, sinó perquè troba raonable estar preparat», va justificar.
Risc etern
Els riscos d’extinció dels humans sempre han existit, però sempre han sigut d’origen natural. Ara podria tornar a caure un asteroide com el que va ocasionar la desaparició del 70% de les espècies de fa 70 milions d’anys, inclosos els dinosaures. També podria repetir-se una nefasta erupció com la del volcà Toba, de fa uns 75.000 anys, que va deixar l’espècie humana a punt d’extingir-se. «No obstant, en tots els casos les probabilitats són petites», va tranquil·litzar. «Les principals amenaces per a la supervivèn- cia dels humans són actualment les generades pels mateixos humans» amb la seva activitat i amb les tecnologies que desenvolupen, va prosseguir l’especialista de Cambridge.
Un dels nous riscos és la interconnexió. La pandèmia de grip del 1919, per exemple, va causar més morts que la guerra mundial que es va iniciar gairebé simultàniament. «Si pensem en la gran quantitat de viatges que fem, el principal risc per a la humanitat és actualment la propagació d’alguna malaltia infecciosa letal», va explicar hÉigeartaigh. L’especialista recorda els casos recents de la SARS o de la grip aviària. «El risc no s’ha d’ignorar». No obstant, l’expert es va mostrar esperançat perquè cada vegada tenim més coneixements d’infeccions i de mesures de control, començant per l’aplicació de quarantenes.
Un altre risc associat, va prosseguir, és l’experimentació en laboratori amb virus perillosos. «Hem tingut alguns ensurts, com un cas de febre aftosa al Regne Unit que va ocasionar un alliberament accidental». L’especialista de Cambridge va citar també el debat sobre si s’han de publicar els resultats d’aquesta classe d’experiments tenint en compte que això pot suposar posarlos
Seán Ó hÉigeartaigh DIRECTOR EXECUTIU CSER CAMBRIDGE «Les principals amenaces per a la supervivència dels humans són les generades pels mateixos humans»
a l’abast de bioterroristes.
Segons Ó hÉigeartaigh, un altre dels reptes a què s’enfronta la humanitat és la conservació dels recursos naturals davant d’una població cada vegada més gran. Dels 1.600 milions de persones del segle XIX s’ha passat a 7.600 milions i les previsions de l’ONU indiquen que s’arribarà a un màxim d’11.000 milions el 2100. «Necessitem aprendre per deixar una Terra fèrtil per a les pròximes generacions. Ara fem servir el 50% més de recursos dels que el planeta pot reposar», va advertir. «No tenim per ara l’opció de traslladar-nos a un altre planeta –va afirmar–. Hem de cuidar la Terra si volem sobreviure a llarg termini».
El director executiu del CSER també va assenyalar el canvi climàtic com una amenaça més que latent. «Encara que no suposi el collapse de la civilització, no hi ha dubte que un augment de la temperatura tindrà uns efectes catastròfics», va dir. «És molt important reduir les emissions de CO2 encara que els èxits no els vegem fins d’aquí uns anys. És com deixar de fumar per evitar un futur càncer», va il·lustrar. En qualsevol cas, Ó hÉigeartaigh va citar alguns riscos vinculats a les tecnologies emergents.
«La tecnologia no és un enemic. Necessitem aprofitar-la per millorar la qualitat de vida»
Un podria ser la geoenginyeria contra el canvi climàtic, que suposaria modificar l’atmosfera mitjançant l’addició d’aerosols per provocar un efecte contrari a l’escalfament. «No obstant –va advertir–, ningú ho ha fet encara. No sabem com afectaria les precipitacions o els cultius».
Intel·ligència artificial
També la intel·ligència artificial mereix una atenció especial. «¿I si arriba un moment en què es desenvolupen armes autònomes?», es va preguntar Ó hÉigeartaigh. «Ara els sistemes són per a coses molt concretes. Deep Blue juga a escacs, però no sap lligar-se les sabates. No hi ha consens sobre quan s’arribarà a aquesta tecnologia, però s’ha de vigilar com avancem».
Malgrat tot, Ó hÉigeartaigh es va definir com a tecnooptimista. La tecnologia no ha de ser un enemic. Molts avanços tindran una influència positiva en les nostres vides. «Necessitem aprofitar els beneficis que ens aporta per millorar la qualitat de vida. S’ha de fer tot el possible perquè tots els països treballin junts davant les amenaces globals», va concloure l’investigador.
El llibre presentat i la conferència d’Ó hÉigeartaigh es va emmarcar en el projecte BBVA Open Mind, una plataforma on line amb 2,5 milions d’usuaris, impulsada per l’entitat bancària per promoure la divulgació i el debat al voltant de les grans tendències emergents.