Quatre i els d’Afinsa

Els afectats per l’estafa filatèlica copen la protesta i els neofeixistes a penes es deixen veure

Mentre el Tribunal Suprem interrogava ahir Carme Forcadell i els cinc membres de la Mesa del Parlament, acusats de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics per haver facilitat els debats que van culminar amb la declaració unilateral d’independència, els crits que més se sentien a les portes del tribunal no al·ludien a la llibertat del poble català. Tampoc a la inalterable unitat d’Espanya. Els crits més forts, gairebé els únics, tenien a veure amb un conflicte filatèlic detectat fa més de 10 anys.

La declaració dels dirigents polítics va coincidir amb l’Almudena, dia festiu a Madrid. La data elegida era propícia perquè els ultradretans, que han tornat al carrer esperonats per la crisi territorial, i els partidaris a Madrid que Catalunya tingui dret a independitzar-se, que solen convocar actes a la capital d’Espanya, es desplacessin fins aquí. Molt pocs ho van fer. Menys que la setmana passada, quan Oriol Junqueras i set exconsellers van acabar a la presó, i amb moltes menys ganes que les víctimes d’Afinsa i Fórum Filatélico, que van acabar copant la protesta. Tant era que el que passés a dins no tingués res a veure amb l’estafa piramidal, encara sense sentència, a més de 400.000 persones. Els afectats se senten maltractats per tots els poders (executiu, legislatiu, judicial i mediàtic), i aprofiten totes les oportunitats per traslladar les seves reivindicacions.

Aquesta era bona. Hi havia càmeres per tot arreu, i cada vegada que se n’encenia una, ells entraven al pla. Si Albano-Dante Fachin, exsecretari general de Podem, denunciava que «la ciutadania» estava sent «apallissada als carrers», els afectats de Fórum i Afinsa s’hi col·locaven al darrere cridant «¡Fórum, Afinsa, justícia i solució!». Si la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal,

Els estafats fa anys van aprofitar l’enrenou al Suprem per reclamar atenció