Gestos simbòlics

Dia 13 DR (després de la república). La porció del defenestrat Govern autoexiliada a Brussel·les guarda silenci. Catalunya recupera la normalitat després d’una jornada de vaga general frustrada, encara que molt crispada perquè una minoria sorollosa va decidir sabotejar la majoria laboriosa. (Nota a peu de pàgina: el català emprenyat potser ha començat a canviar de bàndol.) La mesa del Parlament, amb Carme Forcadell al capdavant, torna a comparèixer davant el Tribunal Suprem i trenca amarres amb els exconsellers empresonats: contesta a l’instructor i els fiscals, acata la via del 155 –després de cridar a no fer «ni un pas enrere»– i redueix la declaració d’independència de la Cambra catalana a una mera profets, clama simbòlica. El jutge Pablo Llarena deixa la presidenta i els seus companys en llibertat sota fiança.

No s’ha de subestimar el poder dels símbols en política. Simbolitzar no equival a ser, però sí a representar; voluntat de fer, o almenys d’aparentar-ho. Si ens cenyim als el 27 d’octubre el Parlament no va arribar a aprovar la declaració unilateral d’independència (DUI); Forcadell la va llegir, però només es va votar, i en secret, una part accessòria de la resolució. El text en qüestió no s’ha publicat mai en cap diari oficial. Aquesta serà, presumiblement, la línia de defensa dels membres de la mesa: que el Parlament només va expressar un desig, constituir la república, però no va fer res per transformar-lo en realitat.

Simbòlica és, igualment, la decisió del jutge del Tribunal Suprem de no ampliar el martirologi independentista afegint més noms a la llista de presos polítics. Ja ho va ser l’ajornament que Llarena va concedir a Forcadell i la resta de parlamentaris perquè poguessin preparar les seves defenses, mentre la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela enviava a la presó vuit exconsellers. Però desatendre el fiscal i no dictar presó incondicional és un missatge de fort calat polític a Catalunya, en portes de la manifestació sobiranista de dissabte.

Amb aquest gest de distensió,

Enric

el Tribunal Suprem obre la porta a l’urgent encarrilament d’un conflicte que Mariano Rajoy va voler esquivar –155 de mínims, eleccions immediates i discreta tutela de la Generalitat–, però que l’empresonament de polítics ha tornat a desbocar. Davant la disparitat de criteris amb l’Audiència, el següent pas és que l’alt tribunal unifiqui la causa i doni a tots els reus el mateix