Colau (i BCN) se la juga
Els comuns decideixen en votació El PSC ha alleujat
socialistes si mantenir o liquidar el pacte de govern amb els la càrrega de treball i ha interactuat amb sectors delicats
política municipal seria en un pinball aquella porta que queda al fons del joc, en una cantonada superior. Si un entra en aquell forat aconseguirà un munt de punts, però abans, per arribar-hi, haurà de superar uns quants obstacles, ja sigui un pont o un remolí, que, perquè la metàfora funcioni, vindrien a ser la política estatal i l’autonòmica. Tot està connectat en aquesta maquineta de rebots, com també ho està en la cosa pública. Per això el pacte entre Barcelona en Comú (BEC) i el PSC a la capital catalana depèn tant de factors que tenen poc a veure amb un parell de preguntes bàsiques: ¿Què és el millor per a la ciutat? ¿Què està en joc si es trenca l’acord entre els dos partits?
Ada Colau i Jaume Collboni es van estrènyer les mans el 25 de maig del 2016. Sumaven 15 regidors d’un total de 41. Ja aquell dia, el president del grup municipal socialista va haver d’empassarse un gripau amb la cara de Pedro Sánchez. El líder del PSOE havia dit un dia abans que el PSC entrava en el govern de Barcelona per «redreçar» les polítiques de l’alcaldessa i acabar amb el seu «postureig». No ha sigut una relació fàcil però sí aparentment estable. Fins que tot va esclatar amb els cops de porra de l’1 d’octubre i l’article 155. Tot plegat ha portat els comuns a plantejar a les seves bases la conveniència de mantenir la seva comunió amb el PSC.
La votació, a la qual estan convidats
El Mobile World Congress podria plantejar-se anar a una altra ciutat si no hi ha estabilitat
els seus gairebé 10.000 simpatitzants, es va obrir ahir i estarà activa fins demà a última hora. Els resultats es coneixeran diumenge. Fins ara no hi ha hagut cap pronunciament per part de Colau a favor o en contra de mantenir el pacte, malgrat que els socialistes ho han reclamat insistentment. Com a teló de fons, l’oferta que ERC i el PDECat (sumen 15 regidors) van llançar setmanes enrere a l’alcaldessa oferint-li la seva mà a canvi, és un suposar, d’un