Els colors en la pau i en la guerra

Hem d’admetre que el nostre planeta és un territori dominat per conflictes, canvis, contradiccions. Els nostres vellíssims amics, el Sol i la Lluna, sempre segueixen el seu camí i el seu aspecte es repeteix amb precisió d’acord amb les normes planetàries.

El nostre territori, l’humanitzat, ha descobert la possibilitat de practicar la independència. I així, entre altres fets, ha inventat la política, els afectes i els odis, l’arquitectura i les vacances... i naturalment el futbol.

Un dels descobriments més curiosos és el de la moda. En vaig parlar fa pocs dies, de la moda, i la meva voluntat de precisió, tan sovint inútil, em porta ara a parlar d’un aspecte de la moda: els cabells.

Tenyir-se els cabells no és tan fàcil i tan innocent com pot semblar

Des de Pequín, Adrián Foncillas explica que una noia japonesa demanda el seu col·legi per haver-la obligat a tenyir-se els cabells per motius socials. Els cabells eren massa clars. Havien de ser negres.

Tenyir-se els cabells no és una operació tan fàcil i tan innocent com pot semblar, i estic segur que les nostres dones ho saben per experiència.

El cas és que la noia, de 18 anys, ha hagut de deixar l’escola pública perquè el tint negrós li ha provocat una notable irritació. El fet és insòlit. No crec que hi hagi cap precedent d’una denúncia presentada per una persona contra una Administració –en aquest cas la d’Osaka– per destrucció d’una cabellera. La polèmica ha aparegut públicament quan la noia ha reclamat una indemnització. I fins i tot ha arribat als tribunals.

Foncillas explica que la submissió a les normes socials i a l’harmonia dels grups és tradicional en la cultura japonesa. Això em fa pensar en els uniformes escolars que eren obligats quan jo anava a escola. Ben aviat arrugats i tacats de tinta.

I el color dels cabells era un dret personal i intransferible. L’atac a la diversitat és perillós.