Hàbits saludables i responsabilitat
Els programes per millorar la salut de la població poden fer augmentar les desigualtats socials
Missatges com No fumis, Fes exercici o Menja sa estan habitualment als mitjans de comunicació, tant perquè els mateixos professionals de la salut els promouen com per les campanyes publicitàries de productes diversos que en volen destacar els beneficis per a la salut i que periòdicament ens impacten.
¿Però, els hàbits saludables són una responsabilitat individual? Hi ha abundant literatura científica sobre la qüestió que ens mostra com aquests hàbits estan també influïts, a banda de per les característiques de cada persona, pels determinants socials de la salut, com ara el fet de tenir feina o no, les condicions de treball, la situació socioeconòmica, etc.
També hi tenen relació factors que conformen l’estructura social, com poden ser la classe social o el gènere. Tradicionalment els homes han fumat i begut alcohol en major percentatge que les dones, fet que té a veure amb patrons socials de gènere en l’adopció de conductes de risc.
Per un altre costat, les dones practiquen menys activitat física en el temps d’oci, sobretot si tenen criatures al seu càrrec. I generalment les persones de classes socicentrats als més afavorides adopten uns hàbits més saludables que les de les classes populars. Els recursos i la motivació expliquen en bona part aquestes diferències: per exemple, el temps i els diners per fer activitat esportiva o cuinar àpats saludables, o el control sobre la pròpia vida i la serenitat econòmica i personal que permet preocupar-se per la salut futura.
Així doncs, no sorprèn que els programes informatius i educatius dirigits a fomentar canvis en els hàbits tinguin més efecte en les persones de classe social més afavorida, amb més recursos i més motivació per portar a terme les recomanacions que els arriben. En conseqüència, aquests programes poden augmentar les desigualtats existents.
D’altra banda, l’evident transformació neoliberal de molts països occidentals, al reduir el paper dels estats i afavorir l’economia de mercat, s’ha centrat en la persona i en la seva capacitat d’escollir i actuar racionalment, i no en les estructures econòmiques, polítiques i socials que condicionen la vida de tothom. Aquest individualisme situa l’elecció dels hàbits en les mateixes persones i, per tant, pot acabar culpabilitzant-les dels seus actes.
Les mesures legals, fiscals o urbanístiques que fan que l’elecció saludable sigui la més fàcil s’han mostrat més efectives per promoure els hàbits saludables i alhora disminuir les desigualtats. Per exemple, el control de la publicitat o l’augment de taxes sobre el ta- bac o l’alcohol, la prohibició del consum de tabac en espais tancats, les mesures sobre els preus i la distribució dels aliments poc saludables (amb un elevat contingut en greixos i sucres refinats), la reducció de la sal dels aliments, el foment dels espais que facilitin una mobilitat activa caminant o anant en bicicleta, etc. Sovint es necessita valentia política per aplicar aquestes mesures, donades les dificultats que es presenten, sobretot relacionades amb la col·lisió amb interessos econòmics.
sentit, les grans corporacions han fet esforços per fomentar la creença que els hàbits poc saludables depenen de pures decisions de les persones, i que en conseqüència les polítiques no han de centrar-se en accions de control. Però hi ha evidència científica que ha mostrat com la indústria dedica grans partides a influir públicament per defensar els seus interessos.
Tenint en compte aquesta realitat, es fa necessari treballar conjuntament des dels diferents sectors de l’administració i de la societat civil per intervenir a tots els nivells, des de la persona individual –tot vetllant per l’equitat en l’impacte de les intervencions–, fins a les estructures socials, amb canvis legislatius i d’entorn, per afavorir la implantació dels hàbits saludables en la nostra ciutadania.
Doctora en salut pública.