Motius per a l’excarceració

No soc independentista ni nacionalista. No reconec el Govern ni la inexistent república catalana. Crec que des de l’independentisme s’han trencat algunes lleis i això, en democràcia, no pot resultar gratis. Però el pitjor és que l’independentisme s’ha arrogat, en va, el nom del poble de Catalunya.

De moment, s’ha produït una preocupant fuga d’empreses, una perillosa ruptura social i, ara, l’empresonament preventiu dels que han incomplert lleis i no han fet cas de requeriments judicials. S’ha de ser molt innocent o molt cínic per no saber què podien comportar aquestes actuacions. Les decisions s’han d’assumir amb un mínim de dignitat, com feien els que combatien el franquisme. Molts vam anar a la presó aleshores o en els inicis de la transició, i alguns fins i tot van morir per l’activitat contra els feixistes, com la dirigent estudiantil Yolanda González.

Em sembla un excés l’empresonament preventiu dels membres del Govern; per una part, un excés jurídic, perquè privar de llibertat sense judici algú només es fa en situacions límit que suposen un risc per a la vida pública i que en aquest cas no es donen. I un excés polític, perquè l’actuació del fiscal general de l’Estat em sembla política, tant en les seves acusacions de rebellió o sedició com en l’expressió: «Prou paciència ha tingut l’Estat de dret», impròpia de qui en defensa de l’Estat de dret no s’hauria de de regir per la impaciència, tan perillosa per a la justícia i els drets individuals. Són raons suficients per defensar la immediata excarceració dels membres del Govern. setmanalment davant el jutjat. Però està lliure, i la fiança és ridícula tenint en compte que la quantitat sostreta és molt superior. El que és greu és que no se li ha exigit la devolució del que va defraudar, malgrat haver sigut sentenciat per pràctiques corruptes. La decisió del jutge posa en entredit la independència de la justícia del poder executiu. És obvi que al Govern del Partit Popular no li interessa tenir els seus polítics a la presó, i per això, els judicis contra polítics del PP s’eternitzen, com el cas Gürtel. I si entren a la presó, surten abans de temps, com Ignacio González o Bárcenas. És evident que la corrupció a Espanya no té càstig.