Trump es congracia amb la Xina i firma acords milionaris
El president capgira el seu violent discurs sobre el desequilibri comercial El dirigent dels EUA sol·licita a Xi que actuï per resoldre el conflicte nord-coreà
L’ estupefacta audiència va entendre que havia assistit a un moment històric. «No culpo la Xina», acabava de dir Donald Trump. Parlava del desequilibri comercial, principal lament de Washington cap a Pequín durant dècades. Una absolució tan categòrica no s’esperava de cap president dels Estats Units i menys del que va arribar a la Casa Blanca acusant la Xina del desequilibri econòmic nacional i anunciant mà dura.
La roda de premsa de Trump després del seu segon dia a Pequín va certificar ahir que la sintonia amb Xi Jinping, el seu homòleg xinès, sobrevola tensions enquistades i promeses electorals. També que la seva posició extremadament feble, assetjat per l’FBI i amb la popularitat per terra, no aconsellava gallejar gaire davant el que acaba de ser coronat com al nou Mao.
«No culpo la Xina. ¿Qui pot culpar un país d’aprofitar l’avantatge que li dona un altre per beneficiar el seu poble? Dono tot el meu reconeixement a la Xina», va expressar Trump. La responsabilitat, va afegir, recau sobre els seus predecessors, per haver permès durant anys un comerç «molt injust i desequilibrat».
Trump i una quarantena d’empresaris nord-americans marxaran avui amb acords que sumen més de 218.000 milions d’euros. El triomfalisme oficial recomana matisos: es desconeix quants d’aquests acords ja s’havien firmat i quins s’acabaran plasmant. «Ja hem vist altres vegades que grans companyies xineses de comerç electrònic anuncien compres de béns nord-americans o europeus per milions per vendre a les seves plataformes i molts d’aquests acords no passen del terreny del memoràndum. Però li servirà a Trump per parlar de la seva excel·lent relació amb Xi i de com està aconseguint moltes més concessions que Obama», va assenyalar Stanley Ro- sen, professor de Ciència Política de l’Institut Estats Units-Xina de la Universitat de Carolina del Sud.
Fins i tot Rex Tillerson, el secretari d’Estat dels EUA, va qualificar de «petits» els acords en relació amb el quadro global i va aclarir que hauran de treballar molt més per reduir un desequilibri comercial que l’any passat va arribar als 300.000 milions d’euros.
TRIOMF DE LA ‘REAL POLITIK’ Trump havia admès dies enrere que aquest dèficit és «tan alt i gran que fa vergonya mencionar la xifra». L’assumpte havia capitalitzat la seva campanya electoral. Trump va acusar la Xina de ser el pitjor lladre de la història, de manipular la seva moneda per afavorir les exportacions, de destruir llocs de treball nord-americans i de violar (en el sentit sexual) els Estats Units. La Xina no es va alterar gaire perquè la sinofòbia ja integra la litúrgia de les eleccions nord-americanes i va preveure que la real politik domaria Trump. La roda de premsa d’ahir va confirmar el pronòstic.
La compareixença a la xinesa, sense preguntes de la premsa, va impedir aprofundir en les contradiccions del seu discurs. Trump ha de-
Els vuit minuts de roda de premsa conjunta van ser sense preguntes i amb mirades còmplices i massatges d’ego
Donald Trump PRESIDENT DELS EUA
«No culpo la Xina. ¿Qui pot culpar un país d’aprofitar-se d’un altre per beneficiar el seu poble?»
Xi Jinping PRESIDENT DE LA XINA
«Busquem una solució al problema de la península de Corea a través del diàleg i la negociació»
manat a Pequín que col·labori més amb Corea del Nord, l’assumpte prioritari en el seu periple asiàtic. «El temps s’esgota. Espero que la Xina actuï de forma més ràpida i efectiva en aquest tema que en qualsevol altre», va afirmar. «Sé una cosa del vostre president: si treballa de valent, ho aconseguirà», va dir entre somriures i mirant el seu homòleg. Xi es va ventilar el tràmit apel·lant a una solució «a través del diàleg i la negociació». Pequín considera que les reiterades peticions de Washington perquè resolgui el problema pretenen ocultar la seva responsabilitat i defensa que ja ha fet bastant. Així, ha retallat dràsticament el comerç exterior amb Pyongyang i ha estès les sancions a la compra de carbó i la venda de petroli, pilars de l’economia nord-coreana.
ADULACIONS HIPERBÒLIQUES Els vuit minuts de la roda de premsa van estar salpebrats amb mirades còmplices i somriures, adulacions hiperbòliques, massatges d’ego i aquest almívar de l’amor incipient. No hi va haver temps per recordar-se de Liu Xiaobo, el Nobel de la pau mort mentre complia condemna, ni de la seva heroica esposa, Liu Xia, en arrest domiciliari, ni d’Ilham Tohti, el professor empresonat per defensar la minoria uigur, ni de tots els advocats de drets humans castigats els últims anys. Amb Trump s’han acabat aquelles especulacions de les vigílies de cimeres bilaterals sobre quina força tindrien les denúncies nord-americanes.
Avui acaba la «visita d’Estat plus», concepte encunyat aquesta setmana per Pequín per definir l’hospitalitat que desborda la cortesia diplomàtica. Trump ha disfrutat d’un tracte inèdit a Pequín, afirmen les dues administracions. És habitual que la diplomàcia xinesa subratlli aquesta excepcionalitat després de les visites de mandataris estrangers, perquè se’n vagin embriagats de victòria i desatenguin els èxits tangibles.