El negoci de la fam

El règim sirià

bloqueja des de fa dos mesos l’ajuda alimentària a la zona rebel de Guta

La fam, segons Martín Caparrós, no és una qüestió de capacitat d’obtenir aliment, sinó una qüestió política. Els humans, explica aquest escriptor argentí, tenim capacitat de sobres per poder alimentar-nos tots; però els aliments que hi ha no arriben a tothom. «La d’avui és la fam més canalla de la història», diu Caparrós.

I, segurament, la fam més canalla de la fam més canalla és, avui, a Síria: allà, la falta de menjar no és només una qüestió política. És una qüestió de poder.

Un poder amb nom i cognoms. «Fa uns mesos el règim de Baixar al-Assad va destruir el túnel per on arribava l’aliment a Guta des de Damasc. A partir de llavors, després d’enderrocar-lo, el Govern enviava de tant en tant alguns camions amb pa i llet. Però des de fa dos mesos han deixat d’arribar-ne: des de fa dos mesos no hi ha menjar a Guta», explica a EL PERIÓDICO un periodista sirià que és a la ciutat. Aquest periodista, que prefereix no donar el seu nom per les possibles represàlies que pugui patir si és capturat pel règim, explica que, fa quatre mesos, Damasc i Rússia –aliada d’Assad en la guerra– els van prometre que els combats a Guta cessarien, i que el flux d’aliments es restabliria. «Però res d’això ha passat, sinó que les coses, cada dia que passa, van pitjor».

Guta, una ciutat a prop de Damasc, està controlada pels rebels sirians. Hi viuen unes 400.000 persones, a les quals Assad vol doblegar perquè es passin al seu costat: per guanyar la guerra.

«El que està passant a Guta és un escàndol, i podria constituir un crim de guerra», va assenyalar la setmana passada l’ONU, que va aconseguir que un comboi de camions amb aliments i medecines per a 40.000 persones entrés a la ciutat. El seu paper en el conflicte sirià és complicat: les Nacions Unides, si volen ajudar la ESTAT ISLÀMIC ATACS CONTRA L’EI població, si volen que entri algun aliment a Guta, poden denunciar el pecat, però no el pecador. No poden assenyalar Assad.

Però passar gana, a Síria, és un verb actiu: la fam no es passa; te la fan passar.

El règim, a més a més, explica el periodista que és a Guta, guanya diners amb tot això. «Gairebé no hi ha menjar i, el que hi ha, té uns preus desorbitats. És el mateix règim qui el fa entrar i fa que es disparin els preus per tal de guanyar una fortuna amb les vendes. Un quilo de sucre, per exemple, val més de 17 euros». A Espanya, país que no està en guerra, amb un poder adquisitiu infinitament més alt que a Síria, un quilo de sucre val 1,60 euros.

Els refugiats sirians a l’exterior –la gran majoria dels quals van fugir dels atacs de l’Exèrcit d’Assad–, diu, envien diners a les seves famílies perquè puguin sobreviure, i elles s’ho gasten tot a comprar alguna cosa per menjar. I els diners, al final, acaben a les arques de Damasc.

«Hi ha vegades que no tenim verdures durant setmanes. Quan els aliments arriben els seus preus són ex-

Raqqa El Govern d’Assad controla l’entrada d’aliments i medecines i s’enriqueix amb l’especulació

Una família comparteix el poc menjar que té a la ciutat de Guta, el dia 6.