UN RISC A MITJÀ TERMINI
CREIXEMENT ECONÒMIC
El sindicat CCOO de Catalunya ha alertat que la baixada de salaris amenaça seriosament el creixement a mitjà termini, a més més de confirmar problemes estructurals del mercat de treball i limitacions en la demanda. A través d’un comunicat emès ahir, i després de la publicació de les dades sobre salari mitjà mensual de l’Enquesta de Població Activa (EPA), el sindicat ha mostrat que el salari mitjà a Catalunya va perdre, entre el 2015 i el 2016, un total de 57,75 euros, cosa que suposa un descens del 2,7%. «Malgrat la creació d’ocupació, els salaris no es recuperen», segons assegura el sindicat, que ha advertit que està sorgint un desajust en el mercat de treball i un increment del treball a temps parcial i temporal.
SALARI MÍNIM
La Confederació Europea de Sindicats (CES) ha posat en relleu que Espanya és un dels països europeus que té el Salari Mínim Interprofessional (SMI) per sota del llindar de sous baixos que estableix l’organització de països desenvolupats OCDE i que, per abandonar-lo, el salari mínim espanyol hauria de situar-se en els 1.146,3 euros des dels 707,6 actuals. Bèlgica, el Regne Unit, Grècia, Eslovàquia, Alemanya, Països Baixos, Irlanda, Estònia i República Txeca es troben en situació similar.
cial vertical són dones, és evident que la mesura nacional controvertida afecta un nombre molt més elevat de dones que no pas d’homes. «S’ha comprovat que la majoria dels treballadors a temps parcial vertical són dones que resulten perjudicades per aquesta legislació», subratlla. Així, el tribunal dedueix que aquesta mesura constitueix una diferència de tracte en perjudici de les dones.
Mitjançant la sentència dictada, el Tribunal de Justícia declara que la directiva s’oposa a una legislació que, en el cas del treball a temps parcial vertical, exclou els dies no treballats del càlcul dels dies cotitzats i redueix d’aquesta manera el període de pagament de la prestació per desocupació.
CCOO va exigir ahir reforçar el sistema de protecció per desocupació després de conèixer la sentència, que posa de manifest la necessitat de revisar el sistema de protecció de la desocupació a Espanya.
L’economia europea s’accelera a un ritme que no es veia des de fa temps i l’onada expansiva ja arriba a tots els Estats membres. El creixement del PIB serà aquest any del 2,3% al conjunt de la UE i del 2,2% a l’eurozona, la taxa més elevada de l’última dècada i mig punt per sobre del que es va vaticinar a la primavera, segons les noves previsions de tardor de la Comissió Europea. Encara que l’activitat es moderarà el 2018, seguirà sent forta gràcies a la reducció de les incerteses polítiques a Europa, a la creació d’ocupació i a una demanda mundial forta, que empenyeran el PIB.
L’eurozona ha tornat a créixer durant l’últim lustre però de manera moderada i els seus efectes «no eren ni perceptibles ni tangibles». Ara, «hem passat a una velocitat superior», va assegurar el comissari europeu d’afers econòmics, Pierre Moscovici, que veu notícies positives en tots els fronts. «Europa espera una taxa d’ocupació històricament elevada, cosa que reduirà l’atur al seu nivell més baix des de principis del 2009. Les inversions augmenten amb més fortalesa i els dèficits pú- blics han caigut a nivells precrisi».
De fet, Espanya serà aquest any l’únic país que registrarà un desviament «molt lleugerament superior al 3%» i tots els països de l’eurozona
L’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) Juliane Kokott va avalar ahir l’impost sobre grans establiments comercials (IGEC) que imposen Catalunya, Astúries i Aragó a les grans superfícies i va descartar que no aplicar-lo als punts minoristes suposi per a aquests una ajuda d’Estat il·legal d’acord amb les lleis comunitàries.
En les seves conclusions, la lletrada considera que el gravamen «no resulta en absolut desproporcionat» per compensar l’impacte territorial i mediambiental que ocasioni la seva instal·lació en les diferents comunitats autònomes que l’apliquen.