El ‘brexit’ i els treballadors preferents
La premier britànica, Theresa May, en un agressiu discurs pronunciat al gener, va amenaçar amb un brexit dur i va marcar les línies mestres de la seva futura política migratòria: «Controlarem –va dir– els treballadors que entrin al Regne Unit atraient els millors i més brillants». Dit al revés: col·locarem els treballadors no qualificats europeus (majoria al Regne Unit, en general de l’Europa de l’Est) al mateix marc legal restrictiu que els extracomunitaris.
De passada va donar a entendre que la lliure circulació de treballadors europeus és la culpable de la precarització del mercat laboral. Com que el missatge era simple, va calar amb força en les ràncies capes nacionalistes (fonamentalment angleses) necessitades, com tots els nacionalismes, d’un enemic exterior que expliqui les seves desgràcies. Només necessitaven un referèndum (simple).
La resta ja la coneixem. Però hi ha incògnites al darrere d’aquest discurs. En primer lloc, la desocupació al Regne Unit és del 4%. Els treballadors europeus i els extracomunitaris difícilment poden «robar» una feina si no n’hi ha per robar. A més, els ocupadors (pròxims al partit conservador) són uns ferms defensors de la lliure circulació de treballadors europeus i estan preocupats per les conseqüències laborals del brexit.
Avanço algunes dades: fins a un 40% d’empresaris de les empreses