De compres a les Glòries
El centre comercial El nou traçat
empitjora la salut dels barcelonins: el soroll. Segons les dades de l’informe, el 47,8% de la població considera que hi ha molt soroll al seu barri. A Ciutat Vella (74,2%) i a l’Eixample (68,7%) la percepció és superior.
La contaminació ambiental analitzada en l’informe anual revela que, l’any passat, el 68% de la població barcelonina estava exposada a nivells superiors als recomanats. «La Unió Europea té altres llindars i aquests els complim, excepte en NO2, però des de l’ajuntament seguim pensant que hem de basarnos en els límits de l’OMS, que són els bons», va justificar Borrell.
Un altre aspecte que sempre ha inquietat el consistori és la diferència entre barris segons la posició econòmica. Dos anys enrere, el poder adquisitiu d’una zona o d’una altra havia arribat a marcar una distància de fins a 11 anys en l’esperança de vida dels veïns. No obstant, les últimes dades revelen que aquestes desigualtats ja no són tan grans.
ANYS DE VIDA L’esperança de vida entre les dones és de 86,8 anys mentre que la dels homes és de 80,8 anys. Són dades del 2015 perquè són les últims disponibles, però no varien gaire respecte a l’any immediatament anterior, quan era de 86,7 anys per al sexe femení i de 80,5 per al masculí. «Morim més de vells del que moríem abans», va resumir Tarafa.
Aquesta vegada l’informe ha aplicat un càlcul matemàtic per reduir les desviacions. Amb aquesta «correcció»,enparaulesdeCarmeBorrell, s’evita comparar els extrems. Sí que és cert que Torre Baró i Vallbona són els barris amb menys esperança de vida i Pedralbes i la Maternitat els que en tenen més, però aquestes dades poden ser una mica enganyoses perquè hi ha barris amb menys població o més envellits, factor que condiciona el resultat final.
Les tres responsables de l’informe van insistir en el seu valor al sumar dades de salut des de fa 30 anys. Això permet afinar les polítiques de prevenció i destinar recursos per millorar la salut dels veïns.
a peu de carrer culmina 23 mesos de reformes per reinventar-se com a eix de botigues connecta cinc barris i inclou un gran espai gastronòmic
Si els compradors i curiosos que es van acostar aquell llunyà mes d’abril de 1995 al centre comercial que acabava d’obrir a les Glòries repeteixen aquests dies la visita, pensaran que estan en un altre espai i en una altra ciutat. Cap zona de Barcelona ha patit un canvi urbanístic tan intens en les últimes dues dècades, a falta que es remati els pròxims anys el pla d’una plaça de les Glòries més humana. Aquesta evolució territorial ha empès també un dels primers centres lúdics i comercials de la ciutat a reinventar el seu model. I després de 23 mesos d’obres i 148 milions d’euros, el conglomerat comercial va estrenar ahir una nova etapa com a «eix comercial» més obert i integrat en la via pública.
Óscar Valero, responsable de relacions institucionals a Catalunya d’Unibail-Rodamco (propietària i promotora de la transformació) i cap del projecte, recorda que el centre comercial de les Glòries va néixer «com una capsa de sabates, compacta i tancada en un entorn de solars i velles indústries», en un barri perifèric. Però 22 anys després, l’imparable districte 22@, el nou eix de Diagonal que arriba al mar, la caiguda de l’anella viària, els nous Encants i altres projectes han redibuixat un territori de nova centralitat al qual calia sumar-se.
Els canvis d’aquesta intervenció, que es va començar a gestar el 2009 i que va tenir llum verda en l’anterior mandat, són rotunds: ha perdut passarel·les així com la seva segona planta tancada i ha retallat de 190 a 130 la seva millorada oferta comercial (malgrat guanyar 9.500 metres comercials redistribuint els seus espais), amb 460 nous llocs de treball, assegura.
L’obertura a l’entorn inclou un accés des dels pilars de l’edifici d’Hispano Olivetti
De l’Eixample a Sant Martí
Però la transformació clau és haver passat a exercir de nexe entre cinc barris de l’Eixample i Sant Martí –als quals donen els seus accessos–, gràcies al seu nou traçat que segueix la trama de Cerdà. El més visible i ben resolt és la unió de la Gran Via i la Diagonal, una mostra de la integració de 12.500 metres quadrats d’espai públic que ja formaven part del recinte però que ara tenen ple aspecte de carrer a l’haver sigut reurbanitzats per la promotora francesa, amb paviment barceloní a les seves voreres interiors, referències a Gaudí, mobiliari i marquesines firmats per l’estudi de Mariscal.
L’entrada per la Gran Via té l’atractiu de recuperar els pilars de l’arquitectura industrial italiana so- bre els quals se sustenta l’edifici d’Hispano Olivetti i que abans estaven tapats per la part del darrere de magatzems i botigues. Ara exerceixen de pont i s’endinsen en un recinte de compres que no vol ser un «centre comercial», sinó un eix de comerç integrat als barris, explica Valero. Per això, a moltes botigues s’entra des del carrer i sense necessitat de recórrer passadissos. El model, pioner a Espanya, ha obligat Unibail-Rodamco a filtrar els operadors, amb un mix de multinacionals imant, però un 70% de firmes locals, per evitar la sensació de recintes clonats i donar més sensació d’eix urbà de shopping.
Entre els ganxos de les quatre edificacions redissenyades amb grans aparadors d’11 metres d’altura, figura el gegant japonès de la moda, Uniqlo, que ahir va obrir la que és la seva segona botiga a la ciutat. També s’hi han sumat Adidas i Fnac, entre altres. En canvi, a la part subterrània (que també té llum natural i temperatura ambient) hi ha firmes autòctones i un atractiu espai gastronòmic, El Mercat, de 3.000 metres quadrats de superfície amb molt sabor local i bonics restaurants i barres. El seu reclam afegit és l’horari, ja que al tenir-hi accés directe des de la Diagonal funcionaran fins a passada la matinada.
L’espai, que presumeix de tenir el 70% d’operadors locals, compta amb un segon Uniqlo