«La cultura hauria de ser un assumpte de salut pública»

Actor

Bill Nighy (Anglaterra, 1949) ha tingut una relació complicada amb l’alcohol. Ara no el pot (ni ho ha de fer) veure. Es palpa certa tensió en la roda de premsa de la Setmana Internacional de Cine de Valladolid, on les taules estan presidides per les ampolles de vi de Ribera del Duero, que patrocina el certamen. Gentleman com el que més, Nighy no posa pegues. Veure’l és pensar en el vell rocker de Love actually: «Xavals, no compreu drogues. Feu-vos estrelles del pop i us les donaran gratis». El seu paper a La llibreria, d’Isabel Coixet, no pot ser més diferent. Estem a finals dels anys 50 i ell és un misantrop que es refugia en els llibres. La seva vida canvia quan arriba al poble una jove viuda sense fills (Emily Mortimer) que lluita sola per aconseguir un somni: muntar una llibreria. Les forces vives s’hi oposen per pura i absurda maldat.

–¿És fàcil odiar els humans i estimar profundament els llibres? –Els misantrops trien la literatura per escapar de les persones. Però no sé si el meu personatge és un misantrop. És algú que pensa que els altres són complicats.

–¿Què ens aporten els llibres? –La literatura, el cine i l’art són crucials per al desenvolupament de l’ésser humà i el progrés de la civilització. És veritat que a vegades són font de moviments totalitaris o tenen un component tòxic de patrioterisme. Però sense ells, sense la capacitat de respirar a través d’ells, no podríem viure.

–La cultura no està entre les prioritats dels governants. –Jo només puc parlar pel meu país. I, efectivament, està considerada pel Govern actual i també per l’anterior com una cosa menor. Hauria de ser un assumpte de salut pública.

–Ha treballat amb Isabel Coixet. Digui-me’n una virtut i un defecte. –No li explicaré cap defecte. Ha fet un treball impecable. És una directora molt democràtica i molt completa que posseeix un profund respecte pels actors. Cregui’m, no és el cas de tots els realitzadors. La llibreria és un