Carlo Feltrinelli i Paolo Mancosu
Existeix Doctor Zhivago, la novel·la de Borís Pasternak, epopeia d’un idealista que s’oposa en solitari a la gran parafernàlia de la Unió Soviètica. I existeix la novel·la de la novella. De com aquest títol avui carismàtic –i potser, més conegut per la pel·lícula de David Lean–, una gran ficció lírica, fonamental per comprendre el segle XX, va aconseguir obrir-se pas en la seva publicació gràcies a una aventura vertiginosa carregada de repressió, tenacitat, geni i algunes escenes dignes d’una pel·lícula de James Bond.
Dimecres passat a la nit, Carlo Feltrinelli, fill de Giangiacomo –l’editor i activista que va publicar per primera vegada el manuscrit el 1957 i el va convertir en el gran succés editorial del segle–, i Paolo Mancosu, professor de filosofia a Stanford i possiblement l’home que en sap més sobre les entreteles de la novel·la a la qual ha dedicat diversos llibres, van desplegar aquella història dins del cicle de conferències 1917. La revolució que va commoure el món. Jorge Herralde va actuar com a presentador al Born.
La història té innombrables camins, inclòs un premi Nobel el 1958 que Pasternak es va veure obligat a rebutjar. Abans d’això, la notícia que el gran poeta estava escrivint la gran novel·la de la seva vida era el tema principal dels cercles literaris soviètics dels anys 50. L’autor, que havia caigut en l’ostracisme i es mantenia en un obligat exili interior, era conscient de la importància d’aquella obra. També sabia que seria impossible publicar-la al seu país i tampoc a l’estranger –a Borís Pílniak fer-ho li va valer una sentència de mort–, però malgrat tot es va atrevir a fer-li arribar un exemplar a Giangiacomo Feltrinelli a través del corres-
revelen al Born el rerefons de l’edició del clàssic «Està convidat a la meva execució», va escriure Pasternak a l’editor que li va publicar el manuscrit
El 1958, al seu despatx de Peredélkino, a prop de Moscou.
ponsal de Ràdio Moscou Sergio d’Angelo. Les dues frases que van acompanyar la cessió s’han fet justament cèlebres. La primera: «Aquí tenim el Doctor Zhivago, intenti que faci la volta al món». La segona: «Està convidat a la meva execució».
No va importar que el PCI pressionés Feltrinelli mentre Pasternak advertia a l’editor italià que només les cartes que li adrecés en francès havien de ser preses en consideració. El llibre va aparèixer en italià i va córrer pel món. La carta en la qual l’autor va agrair a Feltrinelli haver obert el foc de la seva publicació és, en opinió del seu fill Carlo, «la que tot editor desitja rebre».
Les edicions pirates
Encara que l’edició oficial no va veure la llum fins al 1988, abans que Pasternak morís el 1960 n’havien aparegut dues edicions pirates que alguns russos que podien viatjar portaven des de Finlàndia o amagaven en caixes de menjar. Una, publicada per l’editorial holandesa Mouton, i l’altra, per la Societé d’Edicions, en realitat una editorial inexistent darrere el nom de la qual s’amagava la CIA, segons es desprèn dels papers desclassificats per la central d’intel·ligència el 2014. «Es va especular molt sobre com la CIA va aconseguir l’original i corria la veu que havien provocat un aterratge a Malta de l’avió en el qual volava Feltrinelli per ferlo baixar i microfilmar el manuscrit. El problema és que Feltrinelli no va volar a Moscou en aquelles dates», explica Mancosu.
L’expert ha investigat els diversos manuscrits que Pasternak va desplegar a Occident fins a detectar l’utilitzat per la CIA. «Va ser el de la britànica Collins». I aquí s’acaba una història que parla d’altres temps. De quan el poder, per les coses bones i les dolentes, estava fermament convençut que la literatura pot transformar les persones. Això n’explica la perillositat.