Món Boris, infortunis de vedet
Tu i jo som tres
S’ha produït una raresa còsmica. Dimecres a la nit, dos programes que competien, analitzats en la mateixa franja horària en què van coincidir, van fer exactament la mateixa quota de pantalla i el mateix nombre d’espectadors. Estem parlant de Mi casa es la tuya (Tele 5) i Tiempos de guerra (Antena 3). Tots dos van aconseguir un 15,6% de share, i tots dos també van aconseguir 2.230.000 espectadors. Un empat mil·limètric. Una dada que en molt poques ocasions es dona en la televisió.
Anem amb Bertín, que es va desplaçar al pis que té Boris Izaguirre a Madrid i ens van deparar una vetllada molt pintoresca. Va fer bé Bertín de deixar Boris lliure. Deixar-lo al seu aire. Deixar que parlés sense cosir-lo a preguntes. Procurar que ell mateix anés fluint, efectivament. A Boris se li ha de donar corda, la corda sencera, perquè ell mateix s’hi vagi enroscant. Com va dir al principi, amb gran delectació: «Jo soc un gran egoista, i un gran narcisista també. Visc fascinat contemplant la imatge de mi mateix al mirall».
De tota la llarga conversa, plena d’aquestes frases enginyoses que tant li agraden, amb les quals tant disfruta rebolcant-s’hi («Jo no estimo, jo absorbeixo i després deixo anar (...) El secret del meu èxit és una bona crema hidratant i molta sort (...) La gran estrella de Crónicas marcianas vaig ser jo. Jo no era el titella que dirigia Xavier prement un botó. ¡Jo era l’estrella! (...) A mesura que he anat complint anys he après a deixar de llegir El capital i passar a aprendre de debò estudiant l’¡Hola!»), de tot aquest arborescent, agut, atractiu i vanitós univers Boris, els deia, m’agradaria ressaltar la confessió de l’infortuni que li va sobrevenir després de Crónicas...
A casa no coneixíem aquella mena d’enfonsament personal transitori. Sembla que el pes de Crónicas... l’acompanyava a tot arreu i l’oprimia. Se li van tancar les portes dels circs que abans el contractaven amb tanta devoció. Deia: «Molts van dir: ara que està en moment baix, cobrem-li tot el que no li vam poder cobrar anteriorment». I va prendre la decisió de marxar i tornar a començar a Telemundo, a Miami, com a collaborador del xou d’Erika de la Vega Suelta la sopa.
¡Ah! M’alegro que una criatura tan singular com Boris hagi retrobat el rumb. Crec que hi ha vedet per a estona, afortunadament.