El comiat d’interins, pendent
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) té sobre la taula una petició urgent del Tribunal Suprem. Es tracta de la petició d’un aclariment dels efectes de la sentència que va dictar el setembre del 2016 que insta a equiparar la indemnització per cessament d’un contracte d’interinitat amb la de l’acomiadament d’un treballador indefinit.
El Suprem insta el TJUE a tramitar l’assumpte mitjançant el «procediment accelerat» previst al reglament de l’alt tribunal europeu i perquè li doni un tractament «prioritari», a la vista de la «ingent litigiositat real i dispar suscitada» i tenint en compte que afecta un «elevadíssim nombre de treballadors», amb l’«evident inseguretat jurídica» que això comporta. Igualment, li demana que suspengui «de facto» les restants qüestions prejudicials espanyoles anàlogues que es troben pendents a fi que s’aclareixi «de manera prioritària» si els treballadors interins han de cobrar un total de 20 dies de sou per any de servei, igual que els fixos, o bé 12 dies, és a dir, la ma- teixa quantitat que els temporals.
De moment, la majoria dels tribunals espanyols s’estan decantant per reconèixer en sentències el dret dels treballadors interins o contractats per substituir-ne d’altres a percebre 20 dies de sou. L’últim pronunciament judicial a favor dels treballadors interins discriminats durant dècades ha vingut del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La sala social del tribunal acaba de dictar una sentència, arran d’un recurs de súplica d’un treballador acomiadat, en què tomba una sentència anterior d’un Jutjat Social que denegava el dret a cobrar la mateixa indemnització que si tingués un contracte indefinit. abonat les mateixes cotitzacions. Segons aquest criteri, li va ser reconeguda a la treballadora una prestació per desocupació de 120 dies, que després va ser elevada a 420 dies arran de la resolució d’un recurs.
LA RECLAMACIÓ L’afectada va presentar una demanda contra aquella decisió davant un jutjat de Barcelona, reclamant el reconeixement dels dies cotitzats (la totalitat dels 12,5 anys) i no només dels dies treballats (tres dies a la setmana). Aquella instància es va dirigir al seu torn als jutges europeus perquè determinessin si la directiva sobre la igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social s’oposa a la legislació espanyola, quan és un fet fefaent que la majoria dels treballadors a temps parcial «vertical» són dones que resulten perjudicades per aquesta normativa.
El Tribunal de Justícia ha considerat que, donat que entre el 70 % i el 80 % dels treballadors a temps par-
El Tribunal Suprem reclama al TJUE que es pronunciï de manera urgent per aclarir una sentència del 2016