La caixa b del PP queda vista per a sentència
‘CAS GÜRTEL’: 7 ANYS D’INSTRUCCIÓ, 13 MESOS DE JUDICI Els principals acusats admeten pagaments de comissions al partit a canvi d’obra pública Els populars han après a conviure amb un escàndol que ha esquitxat Rajoy
Set anys d’instrucció i 13 mesos de judici donen per a molt. Tant com perquè Francisco Correa reconegués que va mediar perquè empresaris paguessin comissions del 3% o el 4% al PP per resultar adjudicataris d’obres dels ministeris de Foment i Medi Ambient. O perquè l’extresorer del PP Luis Bárcenas admetés que durant anys va portar una «comptabilitat extracomptable» que va ser clau per determinar que el partit es va finançar almenys 18 anys amb una caixa b. I fins i tot perquè la formació que presideix Mariano Rajoy aprengués com ha de gestionar la seva estratègia de defensa.
Ahir, vigília que Correa, el principal inculpat, posi el punt final a la vista oral de la primera època del cas Gürtel amb l’ús de la seva última paraula, la defensa del PP va demostrar que des que el judici va començar el 4 d’octubre del 2016 fins ara havia après que no és bo seguir una tàctica idèntica a la dels acusats que s’asseuen als tribunals per corrupció. Al PP se li reclamen, com a partícip a títol lucratiu, 111.864 euros per actes electorals del 2003 a Pozuelo de Alarcón (Madrid) i 133.628 pel mateix a la pròxima Majadahonda.
L’ADVOCAT DEL PP L’exfiscal de l’Audiència Nacional i actual advocat del PP, Jesús Santos, va passar de demanar la nul·litat d’actuacions, com havien fet la majoria d’acusats, incloent-hi el seu extresorer al començar el judici, a demanar l’absolució del partit, però per una suposada inexistència de proves relatives a haver-se enriquit il·lícitament amb la trama corrupta.
Aquest cop va procurar negar els delictes pels quals són jutjats Correa i els altres 36 acusats. Per a l’empresari que va organitzar els actes del PP durant el mandat de José María Aznar la fiscalia segueix sol·licitant 125 anys de presó, tot i que en el seu al·legat final va proposar al tribunal que a l’hora de condemnar-lo tingués en compte que en la seva declaració va admetre el pagament de comissions.
Santos fins i tot va utilitzar la frase amb què l’advocat de l’Estat Edmundo Bal va demanar la condemna dels 37 acusats: «La corrupció és un verdader càncer en totes les democràcies».
LA POSICIÓ DE LA FISCAL Amb qui no es va mostrar tan d’acord va ser amb la fiscal Concepción Sabadell, que va sostenir que els acusats per la trama de corrupció més gran en què s’ha vist immers el PP «van atemptar contra l’Estat de dret» amb una «actuació que resultarà de molt costosa reparació social».
Sabadell va anar detallant, en el seu informe de conclusions, la conducta delictiva de tots ells, des de Correa, que «va desenvolupar un mecanisme dirigit a obtenir contractes públics a canvi de suborns a funcionaris i autoritats del PP», als partícips a títol lucratiu, el PP i l’exministra de Sanitat Ana Mato, que es van lucrar amb els delictes comesos, encara que els ignoressin.
Mato també va demanar la seva absolució, que va vestir com l’única possibilitat que tenia de ser rescabalada pel «mal personal i professional» sofert després de ser acusada d’haverse lucrat amb més de 28.000 euros de la trama corrupta a través de regals de Louis Vuitton, viatges i tres celebracions familiars. La defensa de l’exministra va justificar aquesta quantitat amb la que li corresponia al seu exmarit, l’exalcalde de Pozuelo de Alarcón Jesús Sepúlveda, com a contribució a l’economia familiar.
CORREA VA DESCOBRIR LA CAIXA B Prèviament, les defenses havien demanat l’absolució dels acusats, amb l’excepció de Correa, que va optar perquè es tingués en compte la seva collaboració davant el tribunal. No n’hi ha per menys, ja que gràcies a la seva confessió el jutge José de la Mata va procedir a reobrir la causa de la caixa b del PP, que ja estava a l’espera que s’assenyalés data de judici i ara pot veure ampliat el nombre d’imputats amb els empresaris que van pagar al partit a canvi d’un tracte favorable en adjudicacions.
Davant De la Mata, Correa es va negar a col·laborar, perquè va ser conscient que les seves paraules en el judici de la primera època de Gürtel li podien sumar una nova condemna. Caldrà veure què diu avui, en l’última paraula, un dret dels acusats al qual han renunciat la majoria d’acusats, com Luis Bárcenas.
L’extresorer ja havia sigut davant del tribunal molt més parc que Correa. A diferència d’altres moments en què va admetre que durant anys havia fet una comptabilitat parallela dels comptes del partit, en què constaven els pagaments que es feien als seus responsables, entre ells, el mateix Rajoy, en el judici es va enrocar a anomenar-ne «comptabilitat extracomptable», com si així vulgués desvincular-la de la caixa b. Una caixa b que, segons la fiscalia, ha quedat «plena i aclaparadorament» acreditada en el judici. Quan el tribunal dicti sentència, se sabrà quant de veritat hi ha en la categòrica afirmació fiscal.