Esquerra i el PDECat s’obliden de la via unilateral
Les dues formacions opten per no fixar terminis per a la independència
Després de l’autocrítica i la flagel·lació, l’independentisme emprèn la següent fase del procés intern de digestió del que ha succeït en les últimes setmanes. S’imposa tant al PDECat com a ERC el propòsit d’esmena, una cosa que serà visible en els programes electorals que redacten aquests dies. Aquesta esmena no serà a la totalitat, és a dir, les dues forces mantindran l’esperit i l’objectiu independentista als programes. Això sí, s’han acabat els fulls de ruta i els terminis temporals.
Els terminis autoimposats van ser fruit de la tendència que va adoptar l’independentisme de pensar que l’objectiu, la secessió, era únicament a les seves mans. Que si l’Estat s’avenia a negociar, millor, però que tot depenia dels partits i del Parlament, en definitiva, dels ciutadans de Catalunya.
Els 27 dies transcorreguts entre el referèndum de l’1-O i la declaració d’independència, i la consegüent aplicació de l’article 155 de la Constitució, van treure l’independentisme del seu error. La via unilateral, si es vol no violenta, com es vol, és impossible. La brutal actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en les cinc primeres hores del referèndum van ser suficients per acabar amb aquest modus operandi. El cessament del Govern català i la convocatòria de les eleccions per part de Mariano Rajoy van mostrar la feblesa catalana, i el silenci de la Unió Europea, quan no va explicitar el seu suport al Govern espanyol, la seva soledat.
D’aquesta manera, sense temps per a la digestió, els partits independentistes dissenyen el nou esquer per anar a les eleccions del 21-D, partint de la base que la via unilateral ha donat tot el que calia esperar. El Parlament ja ha proclamat la república, per la qual cosa més amunt no pot volar.
Així ho entén, per exemple, el PDECat, que afirma que prepara el programa electoral «amb un nou llenguatge», sense terminis i sense prometre proclamacions determinades. No. Ara es tracta de defensar la recuperació de les institucions. I, evidentment, la sortida dels presos de la presó i el final de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
EL PERFIL IDEOLÒGIC En tot cas, insisteixen les fonts consultades, es tracta de girar full i donar un nou missatge al conjunt de l’independentisme. Sense abandonar l’objectiu final de la independència de Catalunya però modulant molt les promeses i els terminis. No és aliena a aquesta posició l’autocrítica que ha anat aplicant durant els últims dies el mateix PDECat.
Per una altra part, la intenció inicial de la direcció del partit, en el seu
primer any i mig de rodatge com a substitut de Convergència, era la de marcar perfil ideològic. És a dir, diferenciar-se de forma evident del que ha sigut en aquesta legislatura l’aliat parlamentari fonamental, la CUP. Aquesta era la intenció de Marta Pascal, i així ho ha expressat en més d’una conferència pública. Es tractaria de destacar que el partit està al centre polític, allunyat dels comuns i de Podem, i naturalment dels anticapitalistes de la CUP. Això és possible mitjançant propostes en matèria d’economia, o en relació amb la col·laboració publicoprivada en àrees com l’educació.
TRANSVERSALITAT Una altra cosa serà l’excepcionalitat del moment i la transversalitat que Carles Puigdemont vol imprimir a la candidatura, cosa que portaria un cop més el partit a haver de diluir molt les propostes perquè siguin assumibles per candidats de perfil més progressista. D’aquí que quedi a l’aire la concreció de determinada política, que és el que el PDECat volia subratllar per tornar a les seves bases la satisfacció de recuperar l’espai propi i no haver de cedir en relació amb Esquerra i la CUP com ha passat al llarg de la legislatura que ara s’ha acabat.
A Esquerra, més enllà de l’exigència de l’alliberament dels presos i de la derogació del 155, es busca la fórmula màgica que permeti combinar el realisme de la situació viscuda, de l’actuació de l’Estat, amb l’anhel independentista. «Es persegueix obtenir un mandat democràtic molt clar», és a dir, una majoria secessionista, «que serà traslladada als principals actors internacionals». La diferència en el camp internacional és que, com va apuntar Oriol Junqueras a la seva carta de dimecres, la qüestió catalana ocupa, ara sí, el centre de l’escena.
MESURES CONCRETES En paral·lel, aquest mandat democràtic que s’entendrà com un suport a la proclamació feta el 27 d’octubre obrirà pas a l’aplicació de mesures concretes de definició del nou país. Totes elles legals. Per exemple, el procés constituent, la renda garantida de ciutadania i, fins i tot, la reforma horària. «Es tracta de generar grans consensos que ampliïn, per la via dels fets consumats, el perímetre de ciutadans favorables a la república».
Un altre aspecte important dels programes del PDECat i ERC seran aquests punts en comú que permetin construir el relat del front unitari. Encara que aquest front naixerà amb alguna disputa, per exemple, la que va expressar ahir Artur Mas, que va criticar als republicans que hagin «deixat sol» Puigdemont al no compartir llista amb ell.
Per l’expresident, no té sentit que Puigdemont, al capdavant de Junts per Catalunya, i Oriol Junqueras, d’Esquerra, concorrin en llistes separades, competint entre ells, mentre hi ha mig Govern de la Generalitat de Catalunya cessat a la presó i mig més a Brussel·les.