Tortosa-Garrigós
Existeix una estreta correlació entre la nostra participació en aventures bèlliques a l’exterior, generant odis a Occident ja de passada, i la recerca gihadista de nous encaixos, al veure’s forçat a trobar noves bases d’operacions i veïnatges amb Occident a mesura que les nostres intervencions armades el fan fora dels seus enclavaments tradicionals. L’exemple més clar és que desprésdelseusetgeal’Iraqil’Afganistan, i al no haver tancat bé aquestes guerres planificant les seves postguerres i no integrant les faccions rebels, unit al brot de les revoltes àrabs, la seva organització bessona, l’Estat Islàmic (EI), es va desplaçar a Raqqa per recol- zar la guerra a Síria i es va acostar més a les nostres fronteres, a països febles o sense presència d’Estat que no poden controlar aquestes noves presències.
Era previsible que a mesura que s’alliberessin Mossul i Raqqa tinguéssim un efecte rebot en els nostres països, cosa que hauria de pesar més en l’agenda exterior. L’EI va tenir un creixement més acusat arran del brot de les revoltes àrabo-musulmanes, al finançar el 2013 el wahhabisme saudita la seva expansió a Síria per enderrocar el règim d’Al-Assad sustentat per l’Iran, recolzat per països del Golf i Turquia per penetrar zones del Magrib i del Màixriq en les quals no tenien influència, sent la milícia més finançada del món (al voltant de 2.000 milions de dòlars). El teló de fons són les alineacions entre països al voltant de l’Iran xiïta i, per un altre costat, l’OTAN sunnita del Golf i Turquia.
Recórrer a la guerra ens ha demostrat una vegada i una altra que, lluny de garantir la nostra seguretat, l’empitjora, ja que genera més respostes venjatives contra Occident. Setze anys de guerra a l’Afganistan han comportat una despesa de 841.000 milions de dòlars i que els talibans controlin el 63% del país, més de 7.000 víctimes mortals internacionals i 31.419 afganeses, sense comptar els centenars de milers de ferits. La guerra de l’Iraq està estimada en 1,7 bilions de dòlars, sense comptar les despeses dels veterans de guerra, i en 134.000 civils morts. La postguerra costarà als nord-americans sis bilions de dòlars en els pròxims 40 anys. A Espanya ens va costar 260 milions d’euros. El total de les guerres de l’Iraq, l’Afganistan i el Pakistan està xifrat al voltant dels 4,4 bilions, 272.000 morts, 360.000 ferits i 7,8 milions de refugiats. I darrere de tot això tenim un planter d’unes quantes desenes de milers de radicalitzats a Europa, més els combatents que estan per retornar.
Cada vegada més veus demanen condicionar les relacions amb els països del Golf a canvi de contenir el proselitisme wahhabita, present també als nostres països. No seria una fórmula nova, perquè es va fer, i sense afectar les polítiques comercials, amb els països del Magrib-Màixriq per contenir els grups nacionalistes islamistes després de la culminació de les descolonitzacions, amb la Líbia de Gaddafi per rehabilitar i controlar terroristes quan ens ha interessat, i amb més països per contenir-nos l’emigració.
Consultora en seguretat i política internacionals.