La boirina de la incertesa política
Les eleccions del 21-D han de resoldre els dubtes que afecten empreses i estalviadors de Catalunya
¿ Per què, d’una forma gairebé massiva, empreses de tots els sectors han tret les seves seus corporatives i, en alguns casos, les seves seus fiscals de Catalunya? ¿O per què ciutadans de tot tipus i condició han tret els seus estalvis dels bancs amb seu a Catalunya i els han portat a altres o a comptes domiciliats a fora? I mirant al futur, ¿que passarà amb les noves inversions empresarials que estaven en estudi, tant per part d’empreses ja existents com d’altres que volien installar-se a Catalunya? ¿Mantindran aquestes inversions? LES EXPLICACIONS que han sorgit des de l’entorn de l’anterior Govern de la Generalitat han insinuat que aquesta fugida ha sigut fomentada pel Govern central. Però fins i tot en el supòsit improbable que això hagués sigut així en algun cas, aquest argument no serveix per al conjunt. I, especialment, no val per explicar per què molts ciutadans particulars, sense que ningú els ho digués, han retirat o canviat els seus estalvis. Hi ha d’haver una altra explicació.
Una forma més encertada d’entendre aquestes decisions és ana- litzant l’efecte que pot tenir la incertesa política en les conductes dels agents econòmics. Per veure-ho, deixin-me fer una distinció entre risc i incertesa. Encara que són dos termes que en la conversa quotidiana utilitzem indistintament, són conceptes econòmics diferents.
La noció de risc fa referència a successos que són previsibles i que podem anticipar (per exemple, un accident de cotxe, que es cremi la nostra vivenda, que es devaluï la moneda, etcètera). Per a aquest tipus de successos existeixen dades històriques que permeten als mercats privats (les companyies d’assegurances) calcular la probabilitat que tinguin lloc. I, en la mesura en què poden fer aquest càlcul, ens ofereixen una assegurança per cobrir-nos de les conseqüències, pagant a canvi una prima per aquest assegurança. El risc, per tant, no frena l’activitat econòmica.
La incertesa és diferent del risc. Es relaciona amb circumstàncies en les quals no podem preveure què és el que pot passar. Com que no ho sabem, no és possible calcular la probabilitat d’ocurrència d’aquests successos desconeguts. I al no poder fer aquest càlcul, els mercats privats no ens poden oferir cap assegurança. La incertesa frena o canvia les decisions econòmiques.
De manera metafòrica, podem imaginar la incertesa com una boirina que de sobte es posa davant nostre i que no ens permet saber què és el que hi ha més enllà. Imaginem que anem conduint per una carretera i que de sobte entrem en una zona en la qual hi ha una densa boira que no ens deixa veure el que hi ha al davant. Pot haver-hi un cotxe parat enmig de la calçada, que la carretera estigui tallada o potser qualsevol altre obstacle perillós. El fet és que no ho sabem. ¿Què fem en aquests casos? ¿Seguim conduint com si res o, per contra, frenem i aparquem al voral fins que s’esvaeixi la boira? I, si és possible, ¿no escollirem un altre camí sense boira per continuar el nostre viatge?
Això és el que ha passat a Catalunya en els dos últims mesos. Les decisions polítiques adop- tades el 6 i 7 de setembre passat, quan la majoria independentista va aprovar les lleis del referèndum i de la independència, van introduir una primera onada de boira en les decisions dels agents econòmics. El referèndum de l’1 d’octubre, el discurs del president Carles Puigdemont i la votació posterior sobre la DUI no van fer altra cosa que augmentar la densitat d’aquesta boira. Al mateix temps, alguns dirigents d’organitzacions polítiques de la majoria independentista van arribar a parlar de corralito per als dipòsits d’estalvi. EN AQUESTES
circumstàncies d’elevada incertesa política, i incapaços d’anticipar el que podria venir després, tant del costat de la política com dels mercats, no és estrany que tant les empreses com els estalviadors hagin decidit traslladar-se a altres llocs on aquesta incertesa no existeixi o parar les seves decisions d’inversió.
Mentre no se’n vagi aquesta boira, la incertesa política continuarà afectant de manera intensa i negativa les decisions empresarials. Tant les de les empreses que ja estan instal·lades com les que pensaven fer-ho. I també les decisions dels estalviadors. Les eleccions del 21-D haurien de servir per fer marxar aquesta boira. Aquesta hauria de ser la prioritat de qualsevol nou Govern. Per contra, les coses seguiran empitjorant.
Catedràtic de Política Econòmica (UB)