El Congrés fa el primer pas per a la reforma fiscal de Trump
Els demòcrates al·leguen que la baixada impositiva beneficiarà sobretot els rics
Donald Trump va anar ahir al Congrés per animar els diputats conservadors de la Cambra de Representants poc abans que aprovessin la seva reforma fiscal, un pla que ara haurà de ratificar el Senat perquè pugui convertir-se en llei. La reforma preveu una massiva rebaixa d’impostos per a empreses i contribuents per valor d’1,5 bilions de dòlars durant els pròxims 10 anys i aspira a simplificar el sistema impositiu. A ulls de l’Administració servirà per estimular l’economia i propulsar la inversió, encara que els demòcrates sostenen que només es tracta d’un estratagema per beneficiar els rics i les multinacionals a costa d’engreixar el dèficit i el deute. En contra del pla també s’ha posicionat un grup de 400 milionaris, per als quals només «exacerbarà la desigualtat».
En els 10 mesos transcorreguts des que va arribar a la Casa Blanca, Trump ha sigut incapaç d’aprovar alguna de les reformes legislatives que va prometre durant la campanya, malgrat que el seu partit té majoria a les dues cambres del Congrés. Els seus esforços per revocar Obamacare han fracassat; tampoc ha aconseguit finançar el mur de Mèxic, i el seu ambiciós pla per modernitzar les infraestructures no ha engegat. Per això és tan important la reforma fiscal, un dels pocs temes que segueix unint els conservadors, sempre partidaris de massives baixades d’impostos. No sembla importar-los gens que, segons l’Oficina de Pressupostos del Congrés, el seu pla reduirà sensiblement la recaptació fiscal i augmentarà en 1,7 bilions de dòlars el deute durant els pròxims 10 anys.
OPOSICIÓ DE 13 REPUBLICANS El projecte de llei de la Cambra baixa es va aprovar sense ni un vot demòcrata i l’oposició de 13 republicans. L’objectiu de Trump és poder firmar la llei abans que s’acabi l’any. Per aconseguir-ho, el seu partit haurà de reconciliar les diferents versions presentades a les dues càmeres. Les seves diferències són notables, però totes dues contemplen una rebaixa significativa de l’impost de societats per a les grans empreses, que passaria del 35% al 20%. Inicialment també baixarien els impostos de la gran majoria de contribuents, però a partir del 2027 els beneficis per a bona part de la classe mitjana s’evaporarien.
Segons diverses anàlisis, l’1% més ric del país seria el més beneficiat per la reforma. Entre altres coses, podrien veure com desapareix l’impost de successions, que als Estats Units només taxa les herències superiors a cinc milions de dòlars amb un gravamen del 40%.
Així ho pensen també els 400 multimilionaris que han enviat una carta al Congrés denunciant la reforma, noms com George Soros, Steven Rockefeller o els propietaris de Ben & Jerry’s. «El pla fiscal republicà beneficiarà desproporcionadament els rics i les corporacions», van escriure. «Ens preocupa enormement que la caiguda d’ingressos derivi en retallades profundes per a serveis crítics com l’educació, Medicare o Medicaid», van afegir.