Forn: «Mai vaig donar als Mossos ordres de desobeir»

Els exconsellers van al·legar a la jutge no haver donat ales a la violència

«Mai vaig donar consignes [als Mossos d’Esquadra] perquè no complissin els mandats judicials». Així de contundent va ser el cessat conseller d’Interior, Joaquim Forn, en la seva declaració a l’Audiència Nacional el 2 de novembre, segons l’acta del seu interrogatori a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. L’ex alt càrrec de la Generalitat, igual que la majoria de la resta de membres del Govern de Carles Puigdemont, només va contestar al seu advocat. L’excepció va ser Santi Vila, que va respondre també a la magistrada i a la fiscalia, i que va assegurar que «va negociar amb diversos líders de partits polítics», sempre «en el marc de la Constitució», per intentar evitar la declaració unilateral d’independència.

Tant Forn com la resta d’exconsellers que van ser empresonats després de la seva declaració van expressar a la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, el seu malestar pel fet que anaven a ser interrogats sense haver tingut gairebé temps de llegir amb detall la querella i, per tant, sense haver pogut preparar bé les seves defenses. A les poques preguntes a què van ser sotmesos pels seus advocats, tots ells van insistir que no havien «participat ni propiciat» actes violents. Jordi Turull va anar més enllà i va afirmar que mai ho havia fet, «ni en la seva vida personal, ni en la política». I va afegir: «Sempre he defensat que qualsevol persona pot pensar el que vulgui, però amb civisme».

L’exconseller Josep Rull va respondre en termes similars. «El meu compromís polític passa per una defensa dels meus ideals, legítims, sempre des d’una actuació radicalment pacífica». L’exvicepresident Oriol Junqueras va insistir en el mateix discurs, però hi va incorporar la seva fe cristiana com a argument: «En relació amb la preparació o promoció d’actes violents, mai hi he participat. Soc creient i qualsevol acte violent va en contra de les meves creences».

UNA «POSICIÓ UNÀNIME» Raül Romeva va puntualitzar que durant «les reunions del Govern ningú va fer mai crides» a manifestacions com la del 20 de setembre davant la seu de la Conselleria d’Economia, quan s’estava practicant un registre judicial. «Aquesta era una posició unànime»,

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’empara que van presentar els 14 ultradretans que van assaltar el centre cultural Blanquerna, a Madrid, durant la Diada del 2013. Segons va avançar ahir el diari digital Vilaweb, el TC revisarà la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els ultres i, de moment, ha acordat suspendre cautelarment l’ingrés a la presó, ja ajornat al mes de setembre.

El Suprem havia imposat a la majoria d’ultres una pena de dos anys i deu mesos per desordres públics amb concurs ideològic, entre altres delictes. Dos acusats van ser condemnats a penes superiors de tres anys i de dos anys i 11 mesos, respectivament. va incidir.

L’exconsellera Dolors Bassa tampoc es va sortir gens ni mica d’aquesta estratègia. «Els meus principis són contraris a qualsevol violència», va dir, per després afegir que sempre ha parlat de «pacifisme». Per la seva part, el titular del departament de Justícia, Carles Mundó, va rebutjar «totalment qualsevol acte violent», donades les seves conviccions i la seva forma d’entendre la política.

Qui més es va estendre va ser Santi Vila, que va reconèixer que quan els partits sobiranistes van guanyar les eleccions era per «arribar a la independència», però va explicar que «des del primer moment va intentar que totes les accions es portessin a terme en el marc legal».

L’exconseller va relatar que sempre va estar «convençut que s’encarrilaria la situació» i que va apostar per «un marc de negociació» per «asserenar els ànims» i evitar «decisions unilaterals». I que per això mateix va parlar amb dirigents de diversos partits polítics. «Sempre vaig passar comptes de les meves actuacions amb Puigdemont», va recalcar.