Bèlgica demana a Espanya dades de la presó on aniria Puigdemont

Interior remet la informació al jutge, que podria decidir avui sobre l’extradició

La Fiscalia de Brussel·les ha volgut arribar a la vista d’avui a la Cambra del Consell amb els deures fets i amb informació suficient per satisfer els possibles dubtes que puguin sorgir-li al jutge encarregat de decidir si accepta o no l’euroordre emesa per l’Estat espanyol contra Carles Puigdemont i els quatre exconsellers catalans. Això explica la llarga llista d’aclariments que ha demanat a la jutge Carmen Lamela: des d’informació sobre les presons espanyoles fins a detalls com el centre penitenciari en concret on ingressarien els cinc polítics catalans en cas de ser extradits. El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va confirmar ahir mateix que ja havia remès informació «absolutament detallada» sobre tot el que s’havia sol·licitat, i va reiterar que «ningú a Europa donarà lliçons» a Espanya sobre el seu «exemplar» Estat de dret.

Segons fonts jurídiques espanyoles, la fiscalia belga va demanar informació relativa a tres àmbits. Per començar, sobre el sistema penitenciari espanyol i, en concret, sobre el règim intern a les presons espanyoles i fins i tot el nom de les presons on ingressarien Puigdemont i els quatre exconsellers que segueixen amb ell a Brusselles (Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret).

La petició d’aquestes dades té un motiu molt clar, i és que una sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 2015, sobre els casos Aranyosi i Caldararu, dictamina que l’execució d’una euroordre s’ha d’ajornar «si existeix un risc real de tracte inhumà o degradant degut a les condicions de detenció de la persona afectada en l’Estat membre» que emet el mandat. Per determinar si existeix aquest risc, el magistrat encarregat d’executar l’ordre pot sol·licitar «informació urgent».

A més, la fiscalia belga vol saber en cas de ser extradits qui és el jutge que instrueix la causa, si és el mateix que els jutjarà, si les parts tenen accés a tot el procediment i si l’Audiència Nacional és un tribunal ordinari. Per últim, reclama més detalls sobre les cinc euroordres. Per exemple, sobre les resolucions aprovades pel Govern català que vulneren la legislació espanyola, més detalls sobre els presumptes delictes comesos i les fites del procés independentista, com pot ser el referèndum de l’1-O.