El que oculta l’ansietat
L’estrès emocional
agreuja diagnòstics de diabetis, hipertensió o dolor anginós
L’ansietat per separació, un sorprenent rebuig a deixar el domicili familiar que mostren nens aparentment sans, fins i tot si es tracta de participar en unes atractives colònies estiuenques, és un dels conflictes psíquics que fa un parell de dècades podien quedar resolts amb un parell de bufetades o dues frases del tipus: «No em vinguis amb tonteries...» pronunciades sense gaire tacte pel pare o la mare. Així ho relata un psiquiatre barceloní especialitzat en la infància. Mal tractat, o desatès, aquest conflicte infantil conduïa aquells nens a episodis de terror nocturn, fòbies i greus limitacions en la vida adulta. Ara se’ls tracta.
El concepte de salut mental s’ha eixamplat en la sanitat pública fins als límits que han marcat la psiquiatria i psicologia de l’occident europeu. Ara, per exemple, s’entén que un estrès emocional incontrolat que causi ansietat intensa i impedeixi dormir agreuja un diagnòstic de diabetis o hipertensió, i pot causar confusió davant d’un incipient dolor per angina coronària.
També subjau un patiment psíquic en algunes decisions que impliquen un radical canvi estètic quirúrgic, en el procés que condueix a una obesitat destructiva o en les múltiples facetes de l’addicció. Aquest cúmul de síndromes, que requeririen una intervenció psicològica, motiva que la Conselleria de Salut intenti portar psiquiatres i psicòlegs a la xarxa d’assistència primària. Les consultes dels metges de família són el mirall que reflecteix la societat.
Transformació
«Sempre han existit els trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat, les ludopaties o els trastorns d’ansietat, però la sanitat pública no els atenia ni els reconeixia –reflexiona Enric Álvarez, responsable de l’àrea de Psiquiatria a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona–. Ara els inclou, però no tenim prou especialistes per atendre’ls».
En aquesta transformació assistencial ha sigut determinant el fet que tant metges de família com psiquiatres compten amb una eventual solució per oferir als seus pacients: una extensa família de psicofàrmacs susceptibles de modificar estats d’ànim, atenuar una ansietat somatitzada o modular i mantenir sota nivells tolerables un estat depressiu. Una mateixa pastilla pot complir totes aquestes funcions. Només és imprescindible que qui la recepti sigui un autèntic professional.
En l’últim trimestre, CAP i hospitals barcelonins han rebut desenes de persones –«unes xifres de pacients francament preocupants», adverteix el psiquiatre Álvarez– que coincideixen a patir un encadenat de símptomes que els metges classifiquen com a trastorns adaptatius: un fort estrès que es retroalimenta impe- dint dormir, un estat d’ànim disfòric (trist, molt trist), irritabilitat i sensació general de caos personal. «Es podria sintetitzar que els ciutadans no s’adapten bé a un conflicte polític que ho impregna tot», resumeix una psicòloga barcelonina.
L’addicció a videojocs, el sexe, la loteria, el pòquer o les xarxes socials, i les conductes autolesives són un altre immens focus de demanda d’assistència psicològica o psiquiàtrica que no només es pot resoldre amb psicofàrmacs. Catalunya disposa de dues unitats de ludopatia: una instal·lada a l’Hospital de Bellvitge, i una segona ubicada al Sant Pau, que tenen com a missió atendre tota la ciutat de Barcelona. La presència de professionals és imprescindible i urgent, reiteren els especialistes.
Els trastorns no són nous, però ara el sistema públic els admet i els atén
La irrupció dels psicofàrmacs ha permès ampliar la cobertura assistencial