Compte enrere per a la prohibició dels cotxes més contaminants
L’àrea metropolitana es reforçarà amb 30 busos i més freqüència de ferrocarril i metro La flota elèctrica, un objectiu ambiental amb molts problemes a resoldre
Recta final per a l’aplicació de les restriccions que afectaran la mobilitat en vehicle privat a Barcelona i els seus voltants. D’aquí a penes 15 dies s’activarà el veto a la circulació dels vehicles més contaminants a la Ronda de Dalt i la del Litoral, i al territori que delimiten, els dies d’elevada pol·lució. Serà la primera osca en el full de ruta que han traçat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la capital catalana i la Generalitat, que al seu torn estan ultimant els detalls relatius al reforç del transport públic i l’oportuna senyalització de les prohibicions de circulació.
Les autoritats han començat una campanya per informar els usuaris afectats per la mesura (que entrarà en vigor l’1 de desembre), aquells que no disposin de l’adhesiu identificatiu de la Direcció General de Trànsit (DGT): els turismes de gasolina previs a la normativa Euro 3 (matriculats abans del 2000) i els dièsel Euro 4 (anteriors al 2006). La mesura afecta un 14% del parc mòbil metropolità, segons va explicar ahir el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda. Hi haurà una implantació progressiva de la mesura estructural, que el mes de
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) adquirirà 165 autobusos elèctrics o híbrids durant el transcurs del 2018, segons va anunciar el vicepresident de Mobilitat i Transport, Antoni Poveda, amb la voluntat d’anar reduint l’impacte ambiental de la flota terrestre de TransportsMetropolitansdeBarcelona. Un objectiu clar i ben definit, però que pot topar amb una sèrie d’inconvenients, tal com revela el director de Mobilitat d’AMB, Joan Maria Bigas. «A Londres estan tenint molts problemes per renovar la flota per la dificultat que comporta disposar d’una xarxa elèctrica molt antiquada. I a París han de transformar 25 cotxeres per donar cobertura a la xarxa d’autobusos. A Londres, París o Barcelona es tracta d’un problema de xarxa, d’infraestructura i, per tant, inevitablement, de país», emfatitza Bigas. Un altre hàndicap a l’horitzó és l’econòmic, donat que la inversió d’una cotxera ja electrificada representa un desemborsament aproximat d’uns 40 milions d’euros, segons assegura l’AMB. tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat, Rodalies i autobús. En aquest últim cas es reforçaran les línies de bus metropolità amb un total de 15 vehicles més en hora punta a l’àrea del Baix Llobregat i 15 més a la zona del Barcelonès nord. El Servei Català de Trànsit habilitarà un carril BusVAO a l’accés a Barcelona per la B-23 i millorarà el de la C-31 sud, a la Gran Via. I Transports Metropolitans de Barcelona activarà la T-aire, un bitllet d’anada i tornada per viatjar en tota la seva xarxa de transports a un cost d’1,80 euros, i per tant inferior als 2,15 euros que actualment costa un bitllet senzill.
CANVI D’HÀBITS «És necessari un canvi d’hàbits entre la població, a la qual hem d’interpel·lar per poder evolucionar cap a una mobilitat sostenible i lliure de fums que redundi en el benefici de la salut de les persones», va explicar Poveda. El 68% de la població de Barcelona està a hores d’ara exposada a nivells superiors als establerts per als òxids de nitrogen que marquen la UE i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 97% pel que fa al llindar de partícules en suspensió que estableix aquesta última entitat.
Poveda va destacar la posada en marxa de dos park&ride a les estacions de ferrocarril dels municipis de Sant Joan Despí i de Castelldefels, tal com va avançar aquest diari. Són part de l’estratègia per aprofitar «les 6.000 places que hi ha en aquestes instal·lacions» i evitar l’ús prioritari d’aquests aparcaments per part dels veïns i no per part dels viatgers. Amb aquesta finalitat es posarà en marxa una app que garantirà la gratuïtat del pàrquing sempre que abans es validi el bitllet de tren.
La mesura afecta el 14% dels vehicles: els de gasolina previs a l’any 2000 i els dièsel d’abans del 2006