«La recerca del més enllà es reflecteix també en el cine»
Valors i pràctiques religioses constitueixen un dels grans temes del cine, en primer terme o de manera subliminal. Des d’ahir, 30 sales de 12 municipis catalans –10 a Barcelona, com la Filmoteca, al Raval– projecten fins al 30 de novembre 69 pel·lícules en què s’aborden preguntes sobre el més enllà. Es presenten en format de cinefòrum a la XIV Mostra de Cinema Espiritual. Peio Sánchez (Sant Sebastià, 1959), rector de les esglésies de Santa Anna i de Sant Jaume, i professor d’Antropologia a la Facultat de Teologia de Catalunya, és el director de programació d’aquest certamen.
–¿La mostra diferencia cine religiós de cine espiritual? –Sí. Sobretot toca el cine espiritual, el que posa en relleu la idea de transcendència amb un sentit més ampli i obert, més enllà d’una religió. Però inclou també pel·lícules religioses, ja sigui perquè el director ho és o perquè vol mostrar la realitat d’una comunitat cristiana, budista, hinduista, islàmica o la que sigui.
–¿Quines pel·lícules destaca aquest any? –El cicle dedicat al director Terrence Malick, un mestre cinematogràfic amb un enfocament religiós molt fort per la seva formació religiosa i teològica, molt obert mentalment, i amb herència familiar del cristianisme protestant. Es projectaran tres de les seves pel·lícules encara no estrenades: Song to song; Knight of cups i Voyage of time. Les seves pellícules The tree of life i The thin red line són molt significatives també.
–¿Quin pes tenen l’espiritualitat i la religió en el cine? –Depèn del país. Als EUA, la religió és molt explícita en les pel·lícules, perquè així és en la societat. A Europa, fruit de la nostra història de la separació de la política i la religió, aquest últim domini ha quedat molt emmarcat en l’àmbit privat de la vida. I, per tant, el cine europeu deixa entreveure gairebé sempre implícitament la qüestió religiosa i l’espiritualitat. La recerca del més enllà es reflecteix també en el cine.
–¿On neix la seva afició al cine? –De nen ja ajudava a canviar pellícules al Festival de Cine de Sant Sebastià. I la meva tesi doctoral la vaig centrar en la religió al cine.
–¿Creu que l’art del cine és un bon pont a l’espiritualitat?. –Sens dubte. Perquè recupera la vivència personal de l’espiritualitat i de la religió, que és el punt de partida i sentit d’aquestes. Si l’experiència religiosa no està dins de la cultura, no es pot transmetre. I el cine és un bon canal per aconseguir-ho.