L’iPhone de Soderbergh

Dimecres es va publicar que Steven Soderbergh ha rodat en secret amb el seu iPhone una pel·lícula de terror que veurà la llum al març. Es dirà Unsane, transcorre en una institució mental i està protagonitzada per Claire Foy, l’actriu de The Crown. Tant de bo sigui l’inici d’una cosa que semblava que havia d’esclatar quan va sorgir Tangerine (2015), interessantíssima pellícula filmada amb un iPhone 5s, i que, no obstant, ha quedat una mica en l’aire.

No em refereixo a l’absurda fantasia que tots els directors es posin a rodar amb un mòbil, cosa que no han fet només Sean Baker i ara Soderbergh, malgrat que no són tantes les propostes en aquesta línia que han transcendit. Em refereixo a les ganes de veure pellícules que incorporin realment el llenguatge audiovisual –en constant mutació– del segle XXI. N’hi ha, però solen ser propostes minoritàries a descobrir en festivals i, en molts casos, de deliberada naturalesa experimental. Em venen al cap Kuso (2017), una extravagància que és internet pur, i la recentment estrenada A ghost story (2017), magnífica fantasmagoria amb la poètica digital del present. Però és raríssim que directors coneguts i de prestigi que sempre han estat a l’avantguarda no hagin incorporat encara el lèxic dels nous temps.

És estrany que algunes de les veus més modernes encara no hagin absorbit l’audiovisual que consumim i generem cada dia a internet, amb el qual estem familiaritzats i que ens ha regalat algunes de les imatges més importants de les últimes dècades. Probablement l’últim director conegut que hagi fet una cosa interessant sigui Harmony Korine a Spring breakers (2012), thriller monumental que és autèntic YouTube. D’això ja en fa cinc anys, temps en què les imatges que respirem han canviat moltíssim. Tant de bo Soderbergh obri la veda. Seria una pena que el cine no deixés testimoni d’un moment embriagat de fascinants imatges on line.H

Molts directors d’avantguarda no han incorporat encara el lèxic del segle XXI