El drama personal de Nadia Murad
«Desitjo explicar la meva història i explicar el que em va succeir i el que els segueix succeint a totes les dones que estan en mans de l’Estat Islàmic. Vaig ser objecte de moltes atrocitats i allà on vaig la gent sent compassió de mi, però encara no s’ha fet cap rescat ni s’ha vist cap progrés». Així es presenta una dona valenta, Nadia Murad, nominada al premi Nobel de la pau i de qui la història com a esclava sexual de l’Estat Islàmic va fer la volta al món.
Arriba ara a les llibreries, traduïda a 25 idiomes, la seva autobiografia, titulada Yo seré la última. Historia de mi cautiverio y mi lucha contra el Estado Islámico (Plaza & Janés). El pròleg l’ha escrit la seva advocada, especialitzada en Dret Internacional, Amal Clooney, la dona de l’actor George Clooney,
Murad, de 24 anys, s’ha convertit en portaveu de tots aquells que han patit la violència de l’Estat Islàmic, en la cara del genocidi yazidita i en una de les líders d’un moviment que busca alliberar les aproximadament 3.500 dones i nenes que encara viuen com a esclaves, cosa que li ha valgut l’amenaça de mort del grup terrorista.
El 15 d’agost del 2014, les tropes de l’EI van irrompre al seu petit poblat, al nord de l’Iraq, on la minoria yazidita feia una vida tranquil·la, i van cometre una matança. Van executar homes i dones, entre ells la seva mare i sis dels seus germans, i els van apilonar en fosses comunes.
A la Nadia, que tenia llavors 21 anys, la van segrestar, juntament amb altres joves i nenes, i la van vendre com a esclava sexual. Els soldats la van torturar i violar repetidament durant mesos, fins que una nit va poder fugir de miracle pels carrers de Mossul i una família musulmana la va protegir. Acollint-se a un projecte alemany d’ajuda als refugiats, es va poder escapar a Alemanya.
Allà viu i treballa amb l’objectiu de portar l’Estat Islàmic davant el Tribunal Penal Internacional per càrrecs de genocidi i crims contra la humanitat. Murad és ambaixadora de Bona Voluntat de les Nacions Unides per la Dignitat dels Supervivents del Tràfic de Persones i ha rebut diversos premis.
«Encara no s’ha fet cap rescat ni s’ha vist cap progrés», afirma