Puigdemont podrà obrir la campanya a Brussel·les
La justícia belga ajorna al desembre la vista pel procés d’extradició de l’expresident Rovira diu que el Govern central va amenaçar que hi hauria morts i Rajoy parla d’«enorme mentida»
En aquestes eleccions tan summament particulars del 21-D, que se celebraran en dia laborable, a les portes de Nadal, potser amb tres quarts del Govern a la presó i la resta en l’exili brussel·lès, l’inici de la campanya tampoc podia ser a l’ús. Si bé oficialment s’oficiarà la mitjanit del 4 al 5 de desembre, el tret de sortida real es donarà unes quantes hores abans, al Palais de Justice de Brussel·les, en la vista amb els cinc ex, quatre consellers i un president, Carles Puigdemont.
En la sessió d’ahir, la fiscalia belga va sol·licitar a la Cambra del Consell de Brussel·les que executi l’euroordre emesa per Espanya sobre la base de tots els delictes imputats per l’Audiència Nacional a Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret tret de prevaricació. No obstant, va rebutjar la via exprés d’extradició automàtica per corrupció intentada per Carmen Lamela.
CORRELACIÓ DE PENES La resta de delictes –rebel·lió, sedició, malversació i desobediència– quedarien englobats sota els delictes de «coalició de funcionaris», el més semblant a la sedició i la desobediència previst al Codi Penal belga, però castigat amb penes molt inferiors, i de «malversació de funcionaris». Per tant, el magistrat haurà d’examinar també la correlació de penes.
«La Cambra del Consell va decidir ajornar la causa fins al 4 de desembre per garantir que totes les parts implicades puguin preparar la seva posició», va explicar la fiscalia, una deferència garantista que, pel que es veu, no s’ha estilat a l’Audiència Nacional, però sí al Tribunal Suprem. La vista va durar una hora i es va desenvolupar, segons l’advocat de la defensa Christophe Marchand, «amb total serenitat». Fins al 4 de desembre, va explicar el lletrat, s’intercanviaran els arguments per escrit. La sessió es va celebrar a porta tancada i en neerlandès, l’idioma escollit pels polítics catalans.
«La corrupció és un abús de poder per tenir benefici propi i això és evident que no s’ha produït. Per tant és molt positiu que el fiscal l’hagi descartat», va valorar l’advocat de Puigdemont, Jaume AlonsoCuevillas, que va destacar positivament l’ajornament i «l’exquisidesa» de la justícia belga en el tracte als polítics catalans.
RECURSOS POSSIBLES En funció del que decideixi el jutge el 4 de desembre, la delegació catalana podria presentar recurs davant una hipotètica extradició, de manera que la seva estada a Bèlgica s’allargaria. Una vegada que hi hagi decisió, tant la fiscalia com la defensa tindran 24 hores per recórrer-la davant el tribunal d’apel·lació, la decisió del qual també és recurrible en el tribunal de cassació. Això significa que, si no desitgen tornar abans, Puigdemont i els seus exconsellers seguiran a Brussel·les durant la campanya i el dia de les eleccions.
Avançant en el calendari, el 7 de desembre, just als 40 dies de l’arribada de Puigdemont a Brusselles, se celebrarà una manifestació a la capital belga amb persones que arribin de Catalunya. La tarda d’aquest dia 7 se celebrarà un acte polític que comptarà amb el mateix Puigdemont, i també, segons ha pogut confirmar aquest diari, amb Marta Rovira.
A partir d’aquí, la campanya electoral que s’obre per a l’expresident pot ser de dos tipus. Per videoconferència o bé, i independentment de la decisió de la justícia belga, ser el centre de totes les mirades amb un retorn a Espanya i el seu més que segur empresonament.
L’ACCIÓ DEL SUPREM Per aquelles dates no seria estrany que el Tribunal Suprem ja hagués reunit la totalitat del cas que afecta els exconsellers i els Jordis i, fins i tot, que s’haguessin aixecat les prevencions penitenciàries sobre ells. Dit d’una altra manera, Oriol Junqueras podria estar fent mítings després de passar unes setmanes a l’ombra i Puigdemont hauria de triar (si la justícia belga no ho fa per ell) entre
Els recursos als tribunals d’apel·lació i cassació allargarien el procediment unes quantes setmanes
mantenir-se a Brussel·les o bé protagonitzar les imatges més rellevants dels últims 40 anys a Espanya, com seria la seva entrada a la presó. Una imatge que segur que quedaria a la retina de molts dels que aniran a votar el 21 de desembre que ve.
RAJOY I DASTIS En el fons es tracta de lliurar la batalla de la imatge. La mateixa que va portar ahir Mariano Rajoy a entrevistar-se amb el seu homòleg belga, Charles Michel, just en parallel a la vista als cinc excàrrecs de la Generalitat. L’objectiu, obvi, dissipar tot dubte sobre l’entramat judicial espanyol que la delegació catalana pugui haver inoculat a Bèlgica. Més o menys com les afirmacions del titular d’Exteriors, Alfonso Dastis, en les quals va assegurar que la presó «a la qual es portarà» Puigdemont, sempre tenint en compte la separació de poders, està dotada d’«uns luxes que moltes persones voldrien tenir» .