Banquers al banc dels acusats
A l’inici de la crisi es va criticar que la justícia no depurés responsabilitats per la caiguda de les caixes. Però a poc a poc es van anar iniciant investigacions i s’estima que s’han obert prop de 30 procediments contra més de 300 exdirectius i exconsellers. El 2014 es va produir la primera condemna i des d’aleshores s’han succeït les sentències, si bé la majoria dels culpables ha eludit la presó.
El primer cas va ser el de Caixa Penedès. L’Audiència Nacional va condemnar a dos anys de presó l’exdirector general Ricardo Pagès i a un any tres exdirectius més pel cobrament irregular de pensions milionàries. Cap va ingressar a la presó al tornar els 28,6 milions d’euros que es van embutxacar. El 2015 va condemnar cinc exdirectius de Novacaixagalicia a dos anys de presó per les indemnitzacions milionàries (22 milions) que es van concedir a si mateixos el 2010, després de demanar 1.162 milions en ajudes a l’Estat. El gener passat els va enviar a la presó i es van convertir en els primers banquers entre reixes.
El gener del 2016 va sentenciar a dos anys de presó l’expresident de Caixa Castella-la Manxa Juan Pedro Hernández Moltó i l’exdirector general Ildefonso Ortega per falsedat comptable. Tampoc han arribat a trepitjar una cel·la.
El febrer passat va condemnar l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa a sis anys de presó, Rodrigo Rato a quatre anys i mig, i 63 acusats més a penes d’entre tres mesos i quatre anys per l’escàndol de les targetes black. No hi ha ningú a la presó perquè les condemnes no són encara fermes.
Hi ha altres casos importants pendents, com el dels sous de Caixa Catalunya o el de la caiguda del Popular. P. A.
La justícia ha obert prop de 30 procediments en què s’investiga més de 300 ex alts càrrecs