Quinta columna a Bonn
L’Administració de Trump promou el carbó i altres combustibles fòssils durant la cimera alemanya Una coalició d’estats, municipis i empreses dels EUA s’alineen amb París
Els Estats Units estan més sols que mai en les seves posicions davant el canvi climàtic. Els recents anuncis de Nicaragua i Síria per adherir-se a l’Acord de París han deixat la superpotència com l’únic país del món que ha girat l’esquena al compromís global per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Washington no tan sols està completament aïllat, sinó que s’ha convertit en una espècie de quinta columna estrambòtica i risible. En l’únic acte organitzat per la seva petita delegació a la cimera de Bonn, els seus delegats es van dedicar a promoure el carbó i el gas natural, cosa que equival, en paraules de l’exalcalde de Nova York Michael Bloomberg, a «promoure el tabac en una cimera sobre el càncer».
No és la primera vegada que Washington es converteix en el principal obstacle en la lluita contra el canvi climàtic. Ja va passar durant l’Administració de Bush, que es va negar a ratificar el protocol de Kyoto. La diferència és que avui les urgències són molt més acusades i també el consens internacional sobre els perills de l’escalfament global. Fa només dues setmanes, el Govern nord-americà va presentar l’Avaluació nacional sobre el clima, un informe quadriennal que va oferir conclusions alarmants. No tan sols va confirmar que l’activitat humana és gairebé l’únic factor que permet explicar l’augment de la temperatura global des de mitjans del segle passat. També va alertar que les marees podrien créixer fins a 2,4 metres d’aquí a l’any 2100, i va detallar les penoses conseqüències que ja estan patint els Estats Units per uns fenòmens meteorològics que són cada dia més extrems.
Aquesta vegada, l’Administració de Donald Trump no va intentar impedir la publicació de l’informe, malgrat la llarga llista de negacionistes climàtics que poblen els seus despatxos, des del mateix president fins al secretari d’Enerderatge Trànsit a prop d’una refineria de Deer Park, a Texas. gia o el director de l’Agència de Protecció Mediambiental (EPA). El que va fer va ser restar-li importància i afirmar que no alterarà els plans per desmantellar la llei d’aire net, la principal iniciativa de Barack Obama per reduir les emissions de gasos. «¿Tindrà l’informe algun impacte? No, cap. No afectarà la derogació (de la llei) ni el seu reemplaçament», va assegurar el director de l’EPA, Scott Pruitt.
Les recalcitrants posicions de la Casa Blanca també han quedat paleses aquesta setmana en la conferència del clima de Bonn. Els Estats Units només hi han enviat 48 delegats, molt lluny dels 81 de la Xina o els 161 del Canadà, i tots ells amb un perfil polític molt baix. Fins l’any 2020, Washington no podrà abandonar formalment l’Acord de París, però a la pràctica ja ha renunciat a exercir el li-
La delegació de Washington en la COP23 ha quedat completament aïllada El front interior contrari a les mesures de la Casa Blanca està decidit a persistir
mundial que es va arrogar durant el mandat d’Obama. No s’explica d’una altra manera que utilitzés la cimera per vendre les virtuts dels combustibles fòssils i l’energia nuclear, cosa que va generar les protestes dels assistents. «És ridícul. Els combustibles fòssils nets no existeixen», va dir un delegat de les Illes Marshall, un dels territoris més amenaçats per la crescuda del nivell del mar.
Però els Estats Units no és només l’Administració de Trump. Molts dels seus estats, municipis, universitats i empreses, representats a Bonn per Bloomberg, Al Gore o el governador de Califòrnia, Jerry Brown, han creat un front per resistir les polítiques de la Casa Blanca i complir amb París. És a dir, rebaixar les emissions un 26% respecte als nivells del 2005 durant els pròxims set anys. Si fos un país, aquesta coalició tindria la tercera economia del planeta, segons els seus promotors. «El públic nord-americà, representat pels seus càrrecs electes, empreses i universitats, entén que hi ha un problema i que hem d’ajudar a resoldre’l si volem tenir futur en aquest planeta», va dir Bloomberg a Bonn.