Religions a l’escola
Fernando Reimers, expert en integració escolar, L’investigador de Harvard
acabar amb els extremismes advoca per l’alfabetització religiosa per alerta de l’augment de la desigualtat
No es tracta de tornar a estudiar doctrina religiosa com es feia abans, explica Fernando Reimers, professor d’Educació Internacional a la Universitat de Harvard. Però sí que es tracta, prossegueix aquest especialista, que sigui una figura de referència en matèria d’equitat i integració escolar, «d’alfabetitzar els joves en afers religiosos». «Perquè la religió influeix en els sistemes de valors de la majoria de persones i perquè sense comprendre la diversitat religiosa, la integració es fa gairebé impossible», afirma.
Reimers, que aquesta setmana ha passejat la seva veu rotunda i el seu ampli coneixement pel recinte de la cimera mundial d’innovació educativa (WISE, en la sigla en anglès) celebrada a Qatar, constata, en una conversa amb aquest diari, que una de les assignatures pendents en pràcticament tots els sistemes escolars dels països occidentals és l’educació en valors cívics, en ciutadania global. Només així es caminarà cap a una integració real dels immigrants, insisteix quan es compleixen tres mesos dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
«Considero que el que va passar aquest estiu a Catalunya va ser una cosa puntual, un fet aïllat, però això no és contradictori amb el fet que en aquest moment estiguin passant al món coses preocupants i desconcertants, com és el ressorgiment dels nacionalismes extrems, dels populismes, on líders irresponsables estan fomentant l’exclusió i la negació dels que són diferents». Reimers parla de moviments neonazis, de populismes com el que ha portat la fractura a Veneçuela (el seu país d’origen) i parla també de la radicalització religiosa alimentada per l’Estat Islàmic. I això, adverteix, és just el contrari del que s’hauria de fer.
Un món més global
«A tots ens tocarà en algun moment de la nostra vida entrar en interacció amb persones diferents de nosaltres, de diversos orígens culturals», reflexiona el professor. «Bé perquè interactuem amb les seves idees a través dels mitjans de comunicació, bé perquè el treball està cada vegada més desterritorialitzat i ens connectem per motius laborals, bé perquè a través del viatge, per la migració o pel turisme, ens trobem amb aquestes persones diferents», assenyala. «I hem d’ensenyar als nens a estar preparats per a això», defensa.
Una de les necessitats d’aquesta societat cada vegada més globalitzada «és per exemple produir una alfabetització religiosa» ¿I això és compatible amb una escola laica i aconfessional? «És que quan parlo d’alfabetitzar sobre temes religiosos no parlo d’ensenyar religió com a pràctica confessional, perquè això correspon a les famílies i als grups religiosos», puntualitza el professor de Harvard. «L’alfabetització religiosa –precisa– és ensenyar quines són les religions que hi ha al món, com s’han trobat en el temps aquestes religions i què és el que contenen».
«L’escola té la capacitat de fer els nens cosmopolites, de fer-los capaços de compartir amb altres infants de diferents religions, de diferents races i de diferents orígens socioeconòmics», proclama el professor, que també és investigador en polítiques i programes d’innovació educativa. «Evidentment, la integració no és solament una feina de l’escola, perquè hi ha altres institucions que també eduquen els nens, com són les famílies, els espais d’oci i les activitats extraescolars, però aquests no sempre defensen valors de ciutadania global i la missió de l’escola és ser capaç de compensar-ho», indica.
A aquesta escola «se l’ha d’ajudar de manera especial», subratlla Reimers. Amb l’augment de les desigualtats que ha portat la globalització, cal invertir més que mai en l’escola, afirma. «Les persones amb més capital social, econòmic i intel·lectual són –explica– els que millor s’aprofiten de la globalització, perquè estan més atents al desenvolupament dels seus fills, perquè viatgen i perquè tenen més accés a la cultura».
«Estem veient que un nen de quatre anys amb pares universitaris té un vocabulari molt més ric que el nen pobre de la seva mateixa edat; i aquesta bretxa, amb el pas del temps, es fa encara més profunda», assenyala.
«Es tracta d’ensenyar la diversitat de creences, no la pràctica confessional», afirma
«Els atemptats de l’estiu van ser un fet aïllat, però cal estar atents», afegeix