El ‘Banksy espanyol’ recordarà la lluita veïnal de Sant Feliu
L’artista urbà Escif pintarà un gran mural a la plaça del barri de la Salut Reivindicarà els veïns que van parar les obres d’una gasolinera el 1977
L’artista urbà Escif, conegut com el Banksy espanyol, pintarà un gran mural que reivindicarà la lluita veïnal del barri de la Salut de Sant Feliu de Llobregat. L’enigmàtic i prestigiós grafiter valencià ha sigut el guanyador d’un concurs en el qual han participat gairebé 300 artistes de 42 nacionalitats diferents. L’obra s’instal·larà en una paret (més de 300 m2) d’un edifici de la plaça de la Salut, un lloc simbòlic del moviment veïnal, durant la primavera de l’any que ve. En aquest emplaçament, l’obstinació dels veïns va aconseguir el 1977 que no es construís una gasolinera i que, en el seu lloc, el llavors descampat es convertís en la plaça del barri.
Per plasmar aquest episodi en una paret, Escif sembla l’artista adequat, ja que compta amb una obra marcada per la crítica social i política repartida per tot el món. El valencià guarda la seva identi- tat, no ofereix entrevistes i tampoc es deixa fer fotografies. No obstant, en aquesta ocasió respon unes preguntes d’aquest diari després de saber que és el guanyador del certamen, que ha impulsat el consistori de Sant Feliu i la fundació Contorn Urbà. «No és habitual trobar, dins del camp del muralisme i l’art urbà, una iniciativa que valori el treball de camp, la contextualització del projecte i la participació dels veïns. Habitualment es dona prioritat al que és espectacular i mediàtic, sense sospesar les conseqüències de la intervenció», exposa Escif. L’artista explica que el va atraure el fons del concurs: «Recuperar la memòria del lloc, donar veu a aquells que van lluitar per recuperar la ciutat per a la gent. Donant veu a aquells que van guanyar una plaça al monopoli de la societat de consum». Per estampar tot això en una paret, l’artista residirà unes setmanes a Sant Feliu per conèixer la ciutat i els veïns.
LA FORMIGONERA AL FORAT Va ser a la plaça de la Salut on, 40 anys enrere, va tenir lloc una de les accions més significatives de la seva lluita veïnal. Eren temps predemocràtics i al barri s’hi havia de construir una gasolinera. Alguns veïns de llavors recorden la seva resposta: «Això ho parem». Abans que se sentís aquesta frase, el moviment veïnal ja s’havia organitzat i protestat. I les obres de la gasolinera, havien començat. No es van acabar mai, perquè els veïns les van boicotejar defensant que aquell espai era per a la plaça central del barri, com així va ser. Cal afegir que, el 1977, la Salut era poc més que un camp amb blocs alts de vivendes. Ángel Merino, veí del barri i exalcalde de Sant Feliu, assenyala que era un veïnat construït a partir de «processos especulatius entre les autoritats locals i les constructores». La mateixa especulació que va portar l’amenaça de la construcció de la gasolinera.
ACCIÓ DIRECTA El maig del 1977 un grup de veïns va ocupar el solar i va tirar una gran formigonera dins d’uns dels forats que ja esperaven els dipòsits de gasoil. Això es va produir després que les autoritats i la constructora no fessin cas de les demandes veïnals. «A més, les obres eren un polvorí, molt perilloses per als xavals que jugaven allà», apunta Merino. La tensió es va traslladar als jutjats, amb una denúncia posada per la constructora que quedaria en no res.
Mesos després de l’«acció directa», els veïns van tornar a entrar al solar per tapar el forat, aplanar el terreny i plantar-hi arbres i collocar-hi bancs. «La plaça va fer el barri», sosté l’exalcalde. «Aquella lluita va aconseguir que tothom s’identifiqués amb el barri», remata Alejandro Huergas, un altre testimoni dels fets. El solar va estar buit, ocupat pels veïns, fins després de les primeres eleccions municipals un cop acabat el franquisme (1979). L’ajuntament (PSUC) va municipalitzar el terreny perquè allà hi anés la reivindicada plaça de la Salut.
Diuen veïns del barri que en el profund cor de la plaça encara hi ha enterrada la formigonera. Ningú no la va retirar.