«Jugant a Nou Barris vaig tenir una infància superfeliç»

La infància d’Alberto Ruiz (Barcelona, 1961), que, almenys en el seu passat esportiu va ser més conegut pel seu sobrenom de Lobito, il·lustra magníficament el passat comú a tota una generació: els primers fills de Nou Barris. El seu pare havia arribat a Barcelona des de Huétor-Tájar, una localitat de la província de Granada. I la seva mare va venir de Burgo de Osma (Sòria).

Nou Barris va néixer amb ells. Gràcies a la seva arribada, els descampats, esplanades de terra lliures de cotxes, es van anar omplint de nens que es passaven la pilota i esperaven el crit d’¡A dinar! de les seves mares, des de la finestra de casa. Un d’aquells xavals era Alberto Ruiz «Vivíem a la Via Favència, a la Trinitat. El nom de Nou Barris va arribar més tard, però per a nosaltres allò sempre va ser la Trinitat», puntualitza Ruiz.

Dues pedres, una porteria

«Davant de casa, era el no res», expressa Ruiz. «No hi havia asfalt, el carrer inclinat era el que avui és el lateral de la Ronda de Dalt. Però llavors hi passaven poquíssims cotxes –recorda el veí–. Posàvem dues pedres per situar la porteria i jugàvem tota la tarda. Arribava a casa del collegi, deixava la cartera i me n’anava al carrer. Crec que tots els dies de la meva infància vaig fer el mateix. No vaig passar un sol dia sense jugar al carrer. Vaig tenir una infància superfeliç jugant al barri».

Era la màgia d’aquella infància: llibertat i senzillesa. «Als anys 60, no hi havia equipaments de cap tipus al barri. Ni instal·lacions esportives, ni institut –rememora–. Però quan ets petit això és fantàstic perquè et cries al carrer, necessites molt poc per passar-t’ho bé».

Ell va estudiar al col·legi Roger de Flor, el tenia molt a prop de casa (carrer de Pedrosa, avui Institut Escola Trinitat Nova). La majoria dels seus companys no van seguir estudiant.