Cinc llocs
TORRE BARÓ
«Pujar al castell a enterrar la sardina era el més bèstia de l’any, a més de Nadal i Sant Joan».
MERCAT DE MONTSERRAT
«Sempre em tocava venir amb la mare a comprar. Com a nen era pesat, però avui m’agrada».
JARDINS DE L’AMISTAT
«Era el parc prop de casa, on vam fumar els primers cigarrets, a més de jugar».
COL·LEGI ROGER DE FLOR
«No tenia motiu per dinar al col·le, però em quedava per poder jugar més al pati».
EL CAMP DE LA MONTAÑESA
«No tenia tanques i els dissabtes hi vèiem partits». Però ell sí. Va haver de canviar de districte per fer-ho, però en el seu aterratge a l’institut Joan d’Àustria de la Verneda l’esperava una cosa que no hauria imaginat mai.
El professor de gimnàstica
Aquell alumne que arribava de Nou Barris ja era un fanàtic dels esports, però al seu districte només tenia un petit parc a prop de casa, amb dues cistelles de bàsquet. A l’institut de la Verneda li feia classe de gimnàstica un entrenador d’atletisme, Hans Ruf, que promocionava aquest esport entre els alumnes. «Jo el vaig provar i no se’m donava gens malament», recorda. I, de gens malament, a tot el millor que es podria esperar d’un alumne. Va ser començar a entrenar-se i començar a colleccionar triomfs.
«Els dissabtes anàvem a entrenar-nos a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Estava pràcticament en ruïnes», diu. «Des de la Trinitat, havia d’agafar dos autobusos, el 56 i l’1», recorda. Després van ser un parell de dies a la setmana, i finalment, pràcticament cada dia.
Ruiz ha sigut dotze vegades campió d’Espanya absolut. Dues vegades olímpic (a Los Angeles, el 84, i a Barcelona, el 92). L’atleta de Nou Barris també és explusmarquista estatal. Avui és responsable de premsa de la Federació Catalana d’Atletisme, tutor de la residència del CAR de Sant Cugat i entrenador de salt de perxa.
Torna un cop per setmana, per visitar la seva mare, a la Trinitat, on se segueix sentint molt a gust. «La meva generació va ser filla de la immigració. No enteníem ni parlàvem català. Després va arribar la droga i va perjudicar uns anys la seva part humana. Però la història es repeteix i Nou Barris segueix rebent immigració, avui d’altres països i continents». Suïcidi Commemoració del Dia Internacional dels Supervivents a la Mort per Suïcidi per compartir, parlar o trobar algú que hagi passat per la tràgica experiència de la mort voluntària d’algun ésser estimat. Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 167. De 10.30 a 13.30 hores. Radioteatre La companyia Veus Humanes representa Si ens pregunten per què vam morir, adaptada en llengua de signes per el Simbiòtic Festival 2017. Carrer d’Hondures, 28-30. A les 12.00 hores. Autisme Francesc Marzo, un jove amb síndrome d’Asperger, presenta el seu llibre de poesia Oxímoron, entre l’autisme i la mística, per lluitar contra la fredor i rigidesa que s’atribueix als afectats de la síndrome. París, 143. A les 17.00 hores.
Podeu enviar informació d’actes a distritos@elperiodico.com