El mirall dels altres
Una divorciada busca casa en una gran ciutat –Londres– per anar-hi a viure amb els seus dos fills, i un amic li aconsella que, si el seu pressupost és limitat, es compri «una casa dolenta en un carrer bo abans que una casa bona en un barri dolent. Només els molt afortunats i els molt desgraciats», li diu l’amic, «tenen una sort pura: als altres ens toca triar». El consell, que resumeix les dificultats de molta gent per trobar un habitatge, podria sortir en un estudi sobre gentrificació, o en un informe immobiliari de la Barcelona actual, però el llegim a les primeres pàgines d’una novel·la: Tránsito, de Rachel Cusk (Asteroide). La dona que busca casa és una escriptora que es diu Faye, i en part està basada en les experiències de l’autora.
A la seva novel·la anterior, A contraluz, Rachel Cusk ja explorava un registre nou, diferent a tot el que havia escrit fins aleshores, amb aquesta mateixa protagonista. Tot i que estan narrades en primera persona, són novelles que creixen a partir de les converses que té amb altres persones. Un contractista d’obres, un perruquer, un antic nòvio que es troba pel carrer, una amiga, un cosí esnob i la seva família, una estudiant... Encara que es poden llegir separadament, gairebé totes les converses giren al voltant de les relacions de parella, entre pares i fils, sobre les esperances i desillusions de la vida. Així, el món i les opinions dels altres són com miralls que mostren els conflictes personals de la narradora.
Cusk escriu amb una proximitat que és seductora i crea addicció. A les entrevistes explica que un dels models és el relat «proustià» de Karl Ove Knausgaard al cicle de La meva lluita, però la seva aposta per l’autoficció –si és que se’n pot dir així– em sembla més distant. Fins i tot oposada, diria, en la mesura que se’ns mostra a partir dels altres, evitant temps morts i transicions avorrides. Si hi he de trobar un punt d’unió, és el recurs temptador de la xafarderia: a vegades la lectura també és com parar l’orella en una conversa aliena i quedar intrigat pel que sentim, i voler-ne saber més.
L’autoficció de Rachel Cusk se’ns mostra a partir dels altres