Save the Children explica en una guia com parlar de sexe amb els fills
EL PERIÓDICO donarà demà una guia d’educació sexual realitzada per l’oenagé Els experts recomanen tractar el tema en l’entorn familiar
«Encara hi ha tabú en relació amb la sexualitat», explica Carmela del Moral, analista jurídica de drets d’infància a Save the Children. L’oenagé presenta demà, diumenge i amb EL PERIÓDICO, un resum de la guia d’educació sexual per a pares i mares que pretén que parlar de sexe en família sigui més fàcil. L’objectiu és prevenir abusos sexuals i educar la canalla al voltant de conceptes com el consentiment, l’autonomia o la igualtat entre sexes.
¿Què és masturbar-se? ¿Em vindrà la regla? són algunes de les preguntes complicades amb les quals tot pare es podria trobar i per a les quals la guia proposa respostes senzilles. El manual insisteix en la importància d’adequar el discurs a l’edat del menor i de parlar de la sexualitat com una forma de ser, d’expressar-se i de relacionar-se.
«Els nens estan exposats a models de sexualitat per als quals no estan preparats. Per això és essencial poder parlar de sexe en l’entorn familiar», destaca Del Moral. I alerta que el consum de pornografia pot generar una percepció de les relacions íntimes capaç de condicionar la vida sexual dels menors.
La guia Respuestas fáciles a preguntas difícíles proposa una educació inte- gral a casa dividida en quatre etapes. El període inicial comença amb els primers anys del menor. En aquesta fase és important establir una forma d’afecció segura i basada en la confiança entre pares i fills.
La segona etapa va dels 3 als 6 anys. Els nens comencen el col·legi i a relacionar-se cada dia. És essencial insistir en el missatge que cada persona és única: les nenes poden jugar amb cotxes i els nens amb princeses. Totes les possibilitats són vàlides i s’han de respectar.
El tercer període comprèn l’educació primària a l’escola. És el moment per anticipar-se a l’adolescència i preparar-los per als canvis que estan per venir. Els pares han de donar importància a conceptes com la diversitat o que cadascú té el seu propi ritme de creixement.
L’última fase és la més temuda pels pares. Durant els estudis de secundària entra en escena l’adolescència. Els nens comencen a convertir-se en adults: experimenten canvis físics i es poden generar problemes amb la imatge i l’autoestima. La pubertat requereix sobretot paciència. Els menors pot ser que s’enfrontin a les seves primeres trobades sexuals. Tenir confiança per parlar de la seva experiència amb els pares per resoldre dubtes és essencial. «Si no han rebut aquesta educació des de petits pot ser que sigui una mica tard per fer-ho de forma adequada», assenyala Del Moral. Per aquesta raó, l’analista insisteix en la importància de formar els fills des dels primers moments a casa.
INEVITABLE I NECESSÀRIA Segons la guia, l’educació sexual és inevitable, necessària i insubstituïble. Davant aquestes premisses, el paper dels pares és determinant a assegurar que els fills disfrutin en un futur d’una vida sexual sana. Les tres funcions essencials que han de complir els progenitors són anticipar-se als canvis, adequar-se a la necessitats peculiars del menor i assegurar-se que els fills han entès el missatge.
L’últim informe de Save the Children sobre abusos sexuals a nens a Espanya feia saltar les alarmes. L’estudi que porta per títol Ulls que no veuen mostrava que una de les millors formes de prevenir aquest maltractament era amb una bona educació sexual.
Respostes fàcils a preguntes difícils pretén evitar que es produeixin aquests abusos formant «canalla apoderada, més autònoma i coneixedora de la seva sexualitat», explica Del Moral. A més a més, l’analista creu que és important transmetre als pares el missatge que «el sexe també és afectivitat i afecció des de la infància. És un món que transcendeix l’àmbit merament biològic i genital, que s’explica a l’escola».
La versió íntegra de la guia és a la pàgina web de Save the Children i inclou vídeos en els quals l’autor del manual, Daniel Santacruz, posa exemples i explica com fer front a preguntes difícils.
‘Respuestas fáciles a preguntas difíciles’ busca, entre altres objectius, reduir els abusos als menors