El CNI admet que va tenir contactes l’any 2014 amb l’imam de Ripoll
Assegura que és habitual amb indicis de terrorisme gihadista en un procediment Abdelbaki Es Satty estava empresonat a Castelló per tràfic de drogues
El Centre Nacional d’Intelligència (CNI) va tenir contactes amb l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty el 2014 mentre estava pres a Castelló per tràfic de drogues al transportar 121 quilos d’haixix. El considerat responsable d’adoctrinat els nois que formaven la cèl·lula terrorista que el 17 d’agost va atemptar a Barcelona i Cambrils, deixant una reguera de 16 morts i més de 100 ferits, estava a la presó des del 2011 i la va abandonar l’abril del 2014.
Fonts del CNI assenyalen que comunicacions com les que es van mantenir amb l’imam de Ripoll en aquells quatre mesos d’aquell any són una pràctica habitual, també dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat quan apareix algun indici de terrorisme gihadista, amb l’objectiu d’obrir una línia d’investigació si resulta necessari. Es Satty havia apuntat en la seva defensa que va ser obligat a realitzar el transport per persones vinculades al gihadisme.
Després de complir condemna, havia de ser expulsat d’Espanya, però un jutge va denegar l’ordre, a l’entendre que tenia condició de resident de llarga durada, fet que impedia que la mesura s’adoptés automàticament només per haver sigut condemnat per un delicte penat amb més d’un any de presó. Llavors es va establir a Ripoll i va començar a treballar d’imam. No va aixecar sospites de cap cos policial fins que va morir en l’explosió del xalet d’Alcanar (Montsià), al manipular els explosius coneguts com la mare de Satan que preparava per atemptar contra monuments de Barcelona. En aquell temps va alliçonar els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
L’OPERACIÓ XACAL Després de perpetrar-se el mortal atropellament de la Rambla es va conèixer que Es Satty havia estat vinculat el 2006 amb una investigació per gihadisme. Era el cas Xacal, en el qual ni tan sols va ser processat, tot i haver sigut imam i aparèixer relacionat amb la cèl·lula de Vilanova i la Geltrú, condemnada per l’Audiència Nacional per enviar gihadistes a l’Iraq, encara que després la va absoldre el Tribunal Suprem per unes escoltes l’autorització judicial de les quals no estava prou motivada. Veient el que havia sigut capaç de fer a Ripoll i revisant aquest procediment van sorgir sospites que Es Satty només havia pogut sortir tan ben parat llavors per haver sigut confident d’algun cos policial que va participar en les indagacions.
La policia havia sol·licitat intervenir el seu telèfon el 2005 i hi havia renunciat un mes després. El 2008, la Guàrdia Civil va despatxar en cinc paràgrafs la seva vinculació amb la cèl·lula de Mohamed Mrabet. La seva conclusió va ser que encara que «existeix relació directa amb alguns dels integrants de la cèl·lula, [...] no s’ha trobat participació en les activitats desenvolupades, ni en les reunions, ni rellevants indicis de participació en accions de captació o adoctrinament d’adeptes».
CAUSA SECRETA El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu investiga els atemptats catalans en una causa declarada secreta. En ella es revisa la vida dels autors dels atropellaments i, per descomptat, d’Es Satty, per trobar qualsevol pista que contribueixi a aclarir el que va passar i evitar que qualsevol implicat quedi impune. Fruit d’aquestes indagacions es va detenir el setembre a Vinarós Said Ben Iazza, vinculat amb la cèl·lula. Probablement també serà aquí on es determinarà si l’imam de Ripoll es va alliberar en l’operació Xacal per haver sigut confident o, simplement, perquè aquella operació es va produir poc després dels atemptats de Madrid i faltava experiència investigadora sobre el terrorisme gihadista. Es Satty es va integrar a Ripoll tot i les seves dues condemnes.