La macedònia de les llistes

Les candidatures del 21-D han trencat les fronteres ideològiques de molts partits des de Bèlgica

No hi ha força política que no hagi fitxat més enllà de les seves fronteres per a unes eleccions en què la balança entre els escons (i els vots) independentistes i els no independentistes serà la que decidirà el vencedor moral de l’envit. Les enquestes auguren una partida ajustada, i per això pescar suports en caladors aliens pot ser determinant per arribar a guanyar. Aquesta estratègia de perseguir la transversalitat ideològica ha donat com a resultat unes llistes en què conviuen perfils progressistes i conservadors sense solució de continuïtat.

ERC

i productor musical Ruben Wagensberg –impulsor de la campanya Casa nostra, casa vostra per fomentar l’acollida de refugiats sirians– ha sigut l’últim fitxatge d’ERC per a una llista en què, també com a independents, hi ha l’atleta Núria Picas, l’escriptora Jenn Díaz i l’experta en immigració Najat Driouech. Tancant el cartell per Barcelona hi haurà Ramón Cotarelo, que va ser fa no tants anys mentor ideològic de Podem.

Però Esquerra ha fitxat a tort i a dret. Igual que el PSC, Junqueras ha pescat en un sector de l’extinta Unió, en aquest cas a l’ala independentista dels democristians. El líder de Demòcrates, Antoni Castellà, i la seva coreligionària Assumpció Laïlla aniran a la candidatura republicana, conjugats amb antics representants del socialisme avui en plataformes com Nova Esquerra Catalana (Ernest Maragall), Avancem (Fabian Mohedano) i Moviment d’Esquerres (Magda Casamitjana).

JUNTS PER CATALUNYA

que no ho sembli, Junts per Catalunya és la candidatura del PDECat. Les llistes es van omplint de figures postconvergents amb una bona pila d’independents: el cessat ambaixador de la Generalitat a França, Martí Anglada; la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, i el director de les revistes Catalan International View i ONGC, Francesc de Dalmases.

En posicions de sortida hi ha el president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font; el fins ara director de RAC1, Eduard Pujol; el professor de Dret Constitucional Héctor López Bofill, el director teatral Joan Lluís Bozzo i la historiadora Aurora Madaula. En posicions més simbòliques es troba l’exconsellera socialista Marina Geli, el Pare Manel, el politòleg Ferran Requejo, la illustradora Pilarín Bayès i el sociòleg Salvador Cardús.

CIUTADANS

i el PPC han sigut els més continuistes. L’únic fitxatge destacat dels taronges és el politòleg i periodista Nacho Martín Blanco, que acostumava a ubicar-se a l’òrbita del PPC.

PSC

Iceta ha sigut el blanc de moltes crítiques per unir-se amb l’ala moderada d’Unió que representa Ramon Espadaler i el seu Units per Avançar, que ocupa sis llocs més. Però la transversalitat de la llista del PSC arriba fins a l’altre extrem del tauler, amb la inclusió de l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo tancant la candidatura per Barcelona. Villarejo va anar a la llista d’ICV-EUiA en les autonòmiques del 2006 i més tard el 2014 va aconseguir acta d’eurodiputat amb Podemos, tot i que hi va renunciar al cap de dos mesos.