Recuperar la lectura de contes

Hi havia una vegada... Així començaven molts d’aquells contes, que a la falda de l’àvia, asseguts a la vora del foc, escoltàvem atentament. Potser érem petits i no cercàvem, en aquella història que una dolça veu ens explicava, res més que fer córrer la imaginació i quedar-nos plàcidament adormits.

Llavors no érem conscients que aquella rondalla en què una lenta tortuga acabava arribant primera en una cursa que havia fet amb una llebre, o aquella altra en què vèiem treballar una cigala i una formiga, no eren només una aventura.

Llavors no érem conscients que en aquelles senzilles, fantasioses i curtes narracions s’hi amagaven uns valors.

Ara que ja som grans, i sembla que ens veiem obligats a fer un flashback a la nostra infantesa, on ens creuem per la vida amb llops disfressats amb pell de xai, emperadors amb vestits nous, guineus que volen enganyar galls... que s’han escapat d’aquells fulls esgrogueïts, fora un bon moment perquè tornéssim a escoltar contes o a llegir-los. Que redescobríssim i reflexionéssim sobre els valors. Escrits per Perrault o per en Folch i Torres, il·lustrats per la Pilarín o en Ferrándiz, tant se val, en català, castellà, anglès o xinès... La història i la moralitat de cada conte és universal, la mateixa per a tothom qui, malgrat haver-se fet gran, guarda al seu interior la bondat d’un infant.