No més autonòmiques

Potser serà l’últim escrit que faig sobre el tema, ja que altres que he fet dient la meva opinió (que deu ser com a mínim respectable) m’han comportat crítiques i comentaris contraris tant en públic com en privat. O potser no serà l’últim. A tothom que llegeixi aquest escrit li demano que, quan arribi al final, pensi en la primera part, que comença ara, si us plau. Penso i sento que el Govern espanyol i els qui el recolzen són de la pitjor condició humana possible. Detesto qualsevol persona que estigui a favor o admeti com a correcte l’aplicació del 155, la violència policial de l’1-O a casa nostra o l’empresonament dels consellers, els dos Jordis i les causes contra els membres del Govern que són a Brussel·les.

Ara començo la segona part, però no oblideu la primera, si us plau. Penso, sento i per això ho escric, que trobo intolerable que s’admetin unes altres eleccions autonòmiques. Que vam sortir milions als carrers durant anys, i l’objectiu no eren unes autonòmiques. Que vam rebre de valent, tant físicamet com moralment, l’1-O, mentre ens emocionàvem posant la papereta dins l’urna, fet que tant desitjàvem, mereixíem i havíem somiat. Que vam creure a cor obert el nostre Govern quan ens deia que en 18 mesos seríem independents. Que ens vam illusionar quan el nostre Govern ens va prometre que 48 hores després del referèndum es declararia la independència. Que si ens van dir això sabent que no era possible, ens van enganyar cruelment. Que si ho van dir sense preveure el que faria el Govern espanyol i el que no faria Europa (vergonya, Europa. Penseu només en els refugiats), són uns ineptes. Vull i desitjo de tot cor l’alliberament dels presoners, que són clarament polítics, i que els qui són a Bèlgica puguin tornar amb tranquil·litat a casa nostra. Dit això, i desitjant que se’m llegeixi de dalt a baix, dic, per últim, que jo no votaré en les eleccions autonòmiques. Jo no començo un altre cercle per acabar, desil·lusionat, allà mateix al cap d’un temps.