Granja d’anòfels
Criar larves del mosquit assassí és un bon sistema per provar insecticides i aconseguir el més efectiu per combatre’l
Abraça els tres pots amb delicadesa i se’ls col·loca a la falda. Mara Máquina no vol que els vaivens de la furgoneta afectin els petits éssers vius que viatgen en aquests recipients de plàstic. «Són les meves criaturetes», diu aquesta jove entomòloga moçambiquesa, una de les investigadores més prometedores del Centre d’Investigació en Salut Manhiça. Les seves criaturetes són larves d’anòfel, el mosquit que com a responsable de la transmissió de la malària és protagonista en una malaltia que cada any mata centenars de milers de persones al planeta. El mosquit no és nociu, però és el vector utilitzat pel paràsit de la malària per viatjar d’un ésser humà a un altre.
Máquina, llicenciada en veterinària, justifica la seva passió pels mosquits malgrat la seva mala fama. La seva prioritat ara és criar com més mosquits anòfel millor, sobretot de les dues variants més abundants en aquesta zona, l’anopheles gambiae i l’anopheles funestus. «Hem de tenir molts mosquits. Els necessitem per provar l’eficàcia dels insecticides. Tenim què saber si funcionen o no, amb quina varietat funcionen més i quant duren els efectes dels insecticides», explica. La seva tasca és fonamental per al programa Maltem, amb el qual volem eliminar la malària del districte de Magude.
Les proves consisteixen a ruixar la paret amb insecticida i collocar un recipient amb mosquits a sobre d’aquesta superfície. Els deixen mitja hora i comproven si han sobreviscut. Aquesta prova la fan regularment sobre aquestes parets per saber quant temps triga l’insecticida a deixar de ser eficaç. Les proves fetes fins ara apunten que l’insecticida usat –Pirimifos-Metil– mata el 80% dels mosquits i el seu efecte dura entre sis i set mesos.
Recollida als rius
Els entomòlegs són els que, amb la seva sang, alimenten els mosquits femella
A l’insectari del CISM, centre creat fa 20 anys per la Cooperació Espanyola, compost per uns contenidors equipats amb dispositius que mantenen una temperatura constant superior a 30 graus, Máquina i els seus companys ja tenen 2.000 mosquits i 3.000 larves.
Criar un mosquit no és fàcil. Primer cal tenir larves. El laboratori en va importar unes des de Sudàfrica i ara n’està agafant dels rius de la zona. Els entomòlegs es fiquen a l’aigua i les busquen. Les identifiquen perquè la larva de l’anòfel es desplaça per sobre de la superfície de l’aigua. Un cop capturades, les posen en petites palanganes de plàstic amb aigua destil·lada i les alimenten. «Els donem menjar per a peixos, aigua amb sucre i fins i tot farinetes de nadó», explica la Mara.
A mesura que van creixent, els canvien d’una palangana a una al- tra. En unes hi ha les larves que, després de sis o set dies, es converteixen en pupes que, un o dos dies després, eclosionen en mosquits. En aquest moment, mascles i femelles copulen. «Aquesta inseminació li serveix a la femella per a tota la vida. Ja no s’ha d’aparellar més», explica Celso Antonio Alafo, un altre entomòleg.
Per desenvolupar els ous, la femella s’ha d’alimentar-se de sang, que no pot estar coagulada. Hi ha un dispositiu format per uns recipients amb una superfície que simula pell i on els mosquits poden picar i alimentar-se de sang de vaca. Però, als anòfel no els acaba d’agradar. Així que són els entomòlegs els que, amb la seva sang, alimenten les femelles. Ilidio Sitoe n’és un. «Cada setmana poso el braç al recipient. Durant mitja hora, uns 500 mosquits s’alimenten de la meva sang», diu. Quan les femelles li han xuclat la sang –els mascles anòfel no piquen–, dos dies després ponen els ous. Dos o tres dies després sortiran les larves. I el cicle torna a començar.
Les larves d’anòfel es desplacen per sobre de la superfície de l’aigua