Pensions que seran embargables

Totes les monedes tenen dues cares. La reforma del reglament de plans i fons de pensions que el Govern espanyol vol tenir enllestida d’aquí a sis mesos, també. A l’avantatge que podran ser rescatats a partir del 2025 –és a dir, a partir dels 10 anys d’antiguitat– s’hi suma la possibilitat que puguin ser embargats per deutes pendents amb l’Administració.

Els embargaments, que només es poden portar a terme després d’un mandat judicial, només són possibles quan es produeix el fet per al qual es van establir: la jubilació, o bé en supòsits de malaltia greu o d’atur de llarga durada, ja que l’opció de l’antiguitat de més de 10 anys estava prevista en un principi, però no va arribar a desenvolupar-se reglamentàriament.

Al seu torn, el Ministeri d’Economia torna a collar una mica més les comissions. El 2014, va establir un límit màxim de l’1,5% i ara ho modula en funció dels tipus d’actius del fons, però la mitjana serà de l’1,25%. Els plans de pensions de renda fixa passaran a tenir un límit del 0,85%; els de renda fixa mixta, de l’1,3%, i en la resta de casos la comissió màxima continuarà sent de l’1,5%.

La mesura que té prevista el ministeri afectarà els plans de pensions que aglutinen el nombre més alt de partícips. D’aquests 20 de principals, més de la meitat hauran d’abaratir les comissions.

Per la seva banda, l’OCDE, l’organisme que aglutina els països més industrialitzats del món, critica aquesta reforma. L’economista en cap de la Unitat de Pensions Privades de l’OCDE, Pablo Antolín, considera que la reforma és parcial i no afronta els autèntics problemes que pateix el sector. Antolín assegura que les comissions que apliquen les entitats financeres als estalviadors «són enormes» i el sostre que vol posar Economia en l’1,25% és «insuficient». Els ciutadans continuaran assumint uns costos de manteniment molt superiors als que hi ha en altres països europeus, assegura l’especialista.

ducció, del 30%. Una altra possibilitat que el compromet més és afiliar-se a un sindicat o a un partit polític. Les quotes i les aportacions a partits tenen una deducció del 20%, amb una base màxima de 600 euros (120 euros). Les quotes als sindicats són una despesa deduïble dels rendiments del treball.

El procediment per elegir el nou president de l’Eurogrup, que substituirà a partir del gener l’holandès Jeroen Dijsselbloem, ha entrat aquesta setmana en la recta final. Els aspirants tenen fins a finals d’aquest mes per informar el Consell Europeu de la presentació de la seva candidatura. De moment, no hi ha cap clar favorit entre la llista de noms que més sonen: l’eslovac Peter Kazimir, el luxemburguès Pierre Gramegna, el portuguès Mario Centeno, el francès Bruno Le Maire i la letona Dana Reizniece-Ozola.

«Tots tenen pros i contres. Tot està bastant en l’aire», assegura un dels funcionaris habituals de l’Eurogrup. L’única cosa clara és el procediment i que haurà de sortir d’entre els 19 ministres d’Economia de l’eurozona per mitjà d’un sistema de vo- tació simple: un país, un vot. És a dir, qui aconsegueixi almenys 10 vots, obtindrà el càrrec.

Els interessats tenen fins al 30 de novembre al migdia per formalitzar la candidatura per mitjà d’una carta de motivació que hauran d’enviar per correu electrònic. L’1 de desembre, Dijsselbloem (que abandona el càrrec per haver perdut la seva condició de ministre i que va derrotar el 2015 l’espanyol Luis de Guindos) farà públic el nom dels aspirants que competiran en la votació del 4 de desembre.

APOSTES El potencial aspirant que possiblement menys rebuig ha suscitat fins ara és Gramegna, que ha mostrat la seva disponibilitat si el seu nom genera prou consens entre els seus homòlegs. A favor seu té que és liberal, família política cada vegada més present en governs europeus, que procedeix d’un país petit i