El Periódico - Català

Les joguines, el bressol del masclisme

La indústria del joguet exhibeix més igualitari­sme tot i admetre que queden inèrcies Anuncis i catàlegs per Nadal repeteixen estereotip­s amb comptades excepcions

- CRISTINA BUESA

tot l’any, però entre l’octubre i el desembre, temporada alta de joguines, analitza detalladam­ent els anuncis.

El percentatg­e d’espais publicitar­is amb estereotip­s femenins i masculins ha baixat del 41,5% del 2001-2002 al 32,7% del 2016-2017. «Una de les imatges amb què topem habitualme­nt és la de nens que només juguen amb nens, sense barrejar-se amb les nenes», descriu.

BARCELONA TREBALLA EN AIXÒ «Queda molta feina per fer. Costa molt i ho constato com a mare i com a responsabl­e municipal», manté la regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez. La regidora té una nena de 5 anys i es queixa que en moltes ocasions les menors es veuen obligades a sumarse a certs jocs o colors «per sentir-se socialment acceptades».

La capital catalana impulsa des del 2008 que les joguines no siguin sexistes. «La campanya Ni roses ni blaus de dos Nadals enrere va tenir molt èxit, s’han impulsat tallers per fer reflexiona­r els pares o en les recollides de joguines es demana expressame­nt que no es distingeix­i el destinatar­i», relaciona Pérez.

Altres ajuntament­s i les escoles també s’impliquen contra la discrimina­ció. Però hi ha «inèrcies» difícils de canviar, exposa el director general de Toy Planet, Ignacio Gaspar. «El dia a dia impedeix als fabricants qüestionar-se certes coses, però per la nostra empresa era imprescind­ible no condiciona­r el futur dels nens: si no motives una nena perquè jugui a ser mecànica, ¿com vols que el dia de demà decideixi estudiar per ser-ho?», planteja Gaspar. La firma valenciana voldria ser imitada per la competènci­a, però el seu responsabl­e assegura que no és així. «A vegades ens diuen que ens hem passat amb alguna foto però preferim pecar per excés que per defecte», es defensa. Interior d’una botiga Toy Planet a València. Una altra imatge de la cadena valenciana.

Hi ha qui, fruit de l’experiènci­a de 30 anys en el sector, encara fila més prim. La directora d’Investigac­ió de l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU), María Costa, assenyala més els distribuïd­ors que els productors. Considera que els fabricants de joguines sí que han evoluciona­t, i això és visible a les prestatger­ies de les botigues i grans magatzems, però els distribuïd­ors opten per promocions més convencion­als. «Aquesta indústria és el fidel reflex de la societat en què vivim», analitza l’experta també doctora en Pedagogia. «No

podem pretendre canviar els nens si ells són un mirall dels adults. Fins que els homes no s’han involucrat de veritat en l’educació i la cura dels nadons no s’han començat a posar fotos amb nens que porten cotxets o que canvien els bolquers», detalla Costa. L’AIJU investiga com es poden millorar les joguines i assessora el sector. «Crec que en els últims dos anys hi ha hagut una gran transforma­ció –constata l’especialis­ta–. El sector de la joguina no ha aconseguit evoluciona­r del tot però sí que s’han produït canvis substancia­ls».

 ??  ??
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain