Una novel·la busca pistes d’un cas de fa 27 anys
L’inspector Rafael Jiménez recrea la misteriosa mort d’una noia a Portbou Ningú ha reclamat el cadàver vestit de blanc que va aparèixer penjat en un arbre
Portbou. 4 de setembre de 1990. En un arbre a prop del cementiri apareix una dona penjada. Els veïns asseguren que anava vestida de blanc com una núvia. Les sandàlies eren a terra. ¿Suïcidi o assassinat?
Han passat 27 anys i encara es desconeix qui és aquella dona. Ningú n’ha reclamat el cos. És una NN. «No name», un codi que utilitzen els criminòlegs per referir-se als cadàvers no identificats. L’inspector del Cos Nacional de Policia Rafael Jiménez ha recreat aquest enigmàtic succés en la novel·la La novia ahorcada en el país del viento (Editorial Principal de Los Libros).
La tramuntana bufa fort a l’Alt Empordà. «El 26 de juliol del 2015 estava prenent un tallat al meu bar habitual de Sant Antoni de Calonge i em va caure a les mans el diari El Punt (avui, El Punt Avui). Em va sorprendre un article firmat per la periodista Tura Soler que explicava que encara es desconeixia qui era la noia que anys abans havia aparegut penjada en un arbre. Vaig començar a donarhi voltes i d’aquí ha sortit el llibre», explica Rafael Jiménez.
No és el seu primer llibre. Aquest és el cinquè. La seva experiència com a policia li ha permès coordinar Barcelona Negra (Planeta, 2009) i España Negra (Planeta, 2011). Però el 2013 va començar amb el que ell denomina la trilogia de l’odi: Inchaurrondo Blues, Blues de Garibaldi i, ara, La novia ahorcada en el país del viento. Jiménez escriu a les nits, els caps de setmana, quan la seva professió li deixa temps. «Mai en hores de feina», puntualitza.
«Un dia vaig decidir escriure sobre l’odi. Crec que si un dia la humanitat s’acaba serà a causa de l’odi entre humans. Hi ha odis etniconacionalistes, fet que reflecteixo a Inchaurrondo Blues, on parlo d’ETA; l’odi gihadista religiós (Blues de Garibaldi) i ara descric l’odi cap als febles. En aquest cas, el maltractament a les dones, la droga, l’explotació sexual….», assegura aquest inspector. «Parlo d’un odi quotidià, insistent i, en determinats ambients, gairebé consentit», sosté. La seva condició d’agent li permet reflectir amb tot detall la tècnica policial: «Perquè jo ho he fet».
LA FOTO DEL COS A la pàgina 12 del seu nou llibre de novel·la negra (barreja d’intriga, sexe, drogues, tràfic d’éssers humans, corrupció política, expolicies i periodistes) apareix la foto del cos de la noia penjada a Portbou. Està estirada en una llitera. Aclareix que no l’ha publicat «per un motiu escabrós, sinó per poder contribuir amb la seva difusió a fer que pugui ser identificada. Tenir la sort que algú la reconegui».
Fa uns dies, una dona va contactar amb Jiménez per comentarli que la seva sogra havia desaparegut el 1990 i que les últimes notícies que tenien d’ella és que estava per Catalunya. Pel que es veu, tenia problemes. «La senyora m’enviarà unes fotos d’aquesta dona per cotejar-les. Mai se sap», aventura.
L’obra es desenvolupa a Portbou, però amb ramificacions a la Jonquera, una ciutat que, segons recorda l’inspector, «és el prostíbul d’Europa» i una zona d’«alta activitat de les màfies de prostitució». «Potser en algun lloc del món existeixin uns pares que encara es preguntin on deu estar la seva filla, mentre el seu cadàver es troba al cementiri de Figueres esperant que algun dia algú la identifiqui i reconstrueixi la història dels seus últims dies», assenyala Jiménez.