Ibrahimovic torna a rugir
El davanter suec «Els lleons no es recuperen
lesió torna als terrenys de joc als 36 anys i després de set mesos de baixa per com els humans», afirma després del partit
Old Trafford va tornar a aplaudir Zlatan Ibrahimovic. Quan faltaven 14 minuts perquè s’acabés el partit entre el Manchester United i el Newcastle, Jose Mourinho va donar l’oportunitat al davanter suec de tornar-se a sentir futbolista i col·laborar en el clar triomf sobre l’equip de Rafa Benítez (4-1). Ibrahimovic feia set mesos que no trepitjava dels terrenys de joc per culpa d’un trencament del lligament encreuat anterior del genoll.
Sorprenentment, Ibrahimovic, de 36 anys, va escurçar un mes els terminis de recuperació d’una lesió que semblava posar fi a la seva carrera. Mourinho no va deixar d’animar un futbolista que és abans de tot un portent físic.
Quan ahir va saltar a la gespa d’Old Trafford al minut 76 com a substitut d’Anthony Martial, la
«M’he sacrificat molt i ara només m’ha de seguir el genoll», assenyala l’atacant
grada es va entregar i li va dedicar una enorme ovació. Amb el dorsal 10 a l’esquena –la temporada passada va lluir el 9–, Ibrahimovic va tocar poques pilotes, però va tenir una bona ocasió, un remat de volea molt al seu estil des de dins de l’àrea que va aturar el porter Rob Elliot.
Rècord del club a casa
Zlatan va fitxar pel conjunt dels diables vermells la campanya passada, en què va disputar un total de 46 partits, va marcar 28 gols –màxim artiller de l’equip– i va aixecar tres títols: la Lliga Europa, la Copa de la Lliga (EFL Cup) i la Community Shield. El suec va renunciar al seu salari durant el temps d’inactivitat al club i es va desvincular del United el 30 de juny passat, abans de firmar, el 24 d’agost, un contracte per una temporada.
Li van preguntar després del partit si s’havia preocupat per si no podia tornar a jugar. «No. Els lleons no es recuperen com els humans», va assegurar amb la seva fanfarroneria habitual. «És un dia diferent, però torno amb la mateixa qualitat. No estic preocupat, en absolut. Sé el que faig i el que he de fer. He entrenat molt dur i he sacrificat molt. He jugat (al futbol) al meu cap, ara només m’ha de seguir el genoll. Vull tornar la confiança i ajudar l’equip», va assenyalar.
Amb la seva victòria davant el Newcastle, el United va establir un rècord en la història del club de 38 partits sense derrota a casa i es manté com el més ferm perseguidor del City de Pep Guardiola, intractable a la Premier amb vuit punts d’avantatge.
Mourinho va celebrar també el retorn de Paul Pogba després de dos mesos de baixa. El francès va ser titular i va marcar el tercer gol arran d’una assistència magistral de Rashford. Els altres van ser obra de Martial, Smalling i Lukaku. se concessions. Però després alguna cosa va passar en el tennis de Federer, que va ser incapaç de reaccionar quan el belga li va passar al davant i va acabar amb 36 errors no forçats, massa per a un mestre contrastat. Federer va perdre només el seu cinquè partit de l’any (per 52 victòries), però és una derrota dolorosa, ja que li impedeix aspirar al seu setè títol del Masters en la que hauria sigut la seva 11a final en 15 participacions. A més a més, es queda a 1.040 punts de Rafael Nadal, el número 1 del món, al qual curiosament Goffin també va guanyar dilluns passat, en el seu primer partit a Londres.
INVICTE A LA FINAL El belga intentarà avui (19.00 h) una última gesta davant Dimitrov, amb qui té un balanç negatiu d’1-4 en els seus enfrontaments directes. El búlgar, que als seus inicis al circuit va ser conegut com a Baby Federer per les similituds del seu joc, va guanyar còmodament Goffin dimecres passat en el seu partit de grup (6-0 i 6-2), i de fet es presenta imbatut a la final, després de derrotar també l’austríac Dominic Thiem i l’asturià Pablo Carreño (substitut arran de la lesió de Nadal), en la fase de grups, i ahir Sock, l’últim a classificar-se per al Masters, després de guanyar el títol a ParisBercy. Sock va capgirar el resultat al primer set, però després pràcticament va regalar el segon i se li va arronsar el braç en el decisiu tercer.