Francis Montesinos
Bigoti fi, rissos al clatell, americana de quadros, camisa blanca frunzida i mocador de colors. El dissenyador valencià Francis Montesinos, que el 12 de desembre farà 67 anys, va passar fa uns dies per la casa de teixits Gratacós a Barcelona. Va oferir una xerrada, dins del cicle Designers Fashion Experiences, a joves estudiants sobre la seva trajectòria en la moda –a un dels assistents, de nacionalitat francesa, fins i tot li va explicar què va ser la movida dels anys 80– i els va oferir algun consell, com que el teixit ho és tot i que si tens una bona patronista tens un tresor. També va parlar d’èxits i fracassos. I va anunciar que es veu amb ganes de celebrar els seus 50 anys en la moda.
–¿Té ganes de fer celebracions, doncs? –Sí. Celebraré els meus 50 anys d’ofici, encara que em torni a arruïnar. Ho faré amb grans coses i serà a poc a poc, a partir de l’any que ve. Farem una gran exposició perquè jo sempre he anat guardant cada cosa nova que feia i tinc més de 300 vestits guardats al soterrani de casa. També estic preparant un llibre preciós, i farem després una pel·lícula documental que serà un escàndol de tan bonica perquè també tenim molt material d’arxiu. Spain pintors: Picasso, Sorolla .... També vaig tenir la sort de fer vestuari per a ballets amb gent com Alicia Alonso i Nacho Duato. I vaig vestir amb faldilla Miguel Bosé abans de Gaultier.
«Jo puc parlar de fracassos. He topat amb molt fill de puta en la meva carrera, però l’au fènix soc jo»
–¿Fart de moda marca Espanya? –No. Jo sempre hi vaig apostar i em vaig posar al circuit de les passarelles, els Gaudí i les Cibeles. Els que no s’ho acaben de creure són els polítics. I si ells no hi aposten, ¿com ho hem de fer nosaltres que som quatre desgraciats?
–¿A sobre diu que el copien? –Dolce&Gabbana em va copiar les hortènsies. I després diuen que soc repetitiu, doncs mira que ells... I no parlo de Chanel. Estic cabrejat, sí.
–¿Ja no li diuen faller? –M’han dit de tot. I el més curiós és que jo odio les falles. Abans, quan arribaven, me n’anava a Eivissa.
–¿Letizia s’ha posat res seu? –No, però m’encantaria. Encara que aquestes coses ja ho sap: discreció.