Boicot sense sentit
LES CONSEQÜÈNCIES COMERCIALS DE LA CRISI POLÍTICA
Les represàlies a empreses catalanes també perjudiquen firmes alienes i treballadors
Companyies de tot Espanya són proveïdores de la indústria alimentària castigada
«Empreses a favor de la independència catalana [nom de diverses empreses]... Passaho!». És un dels múltiples missatges que corren per WhatsApp i Twitter des de fa una mica més d’un mes i mig. En aquests, s’insta a boicotejar empreses amb seu o centres de producció a Catalunya per la seva suposada afinitat política. Però, ¿té sentit avui dia un boicot a certes empreses? Segons els experts, sindicats i el sector alimentari mateix, la resposta és que no.
«Diuen que el capital no té pàtria. I avui dia això és més cert que mai. Imaginem l’empresa X, que produeix a Catalunya. ¿On té la seu social? ¿On té la seu fiscal? ¿D’on és el propietari? ¿D’on són els seus treballadors? ¿D’on ve la primera matèria? ¿Qui transporta el producte acabat? Avui dia qualsevol empresa té moltíssims matisos», explica el director general d’Esade Madrid, Enrique Verdeguer.
«Potser fa 30 anys una cosa així podia tenir lògica. Però avui dia, en un món globalitzat, pensar que amb un boicot a certs productes només es perjudica algú en concret és perniciós. Avui dia una empresa és a Mataró, el propietari és de Londres, el 90% dels subministraments que utiltza per als seus productes són de la Xina i en ven el 50% a Espanya i la resta a l’exterior. És a dir: el boicot local no té lògica», afegeix.
COMERÇ EXTERIOR Segons dades d’Acció, Catalunya va superar l’any 2016 els 65.160 milions d’euros en exportacions a altres països, la xifra més elevada de la sèrie històrica (el 2% més que un any abans). No obstant, una important part de l’economia catalana depèn de les vendes interregionals: 38.800 milions d’euros l’any 2016, segons el C-Intereg (projecte que analitza el comerç interregional espanyol a partir de les dades que faciliten les comunitats autònomes). L’anàlisi per mercats desvela dades que criden força l’atenció: les vendes a Aragó (10.782 milions d’euros) són superiors a les exportacions de Catalunya a França (10.460 milions d’euros) o Alemanya (7.736 milions d’euros). Itàlia (5.932 milions d’euros), Portugal (4.366 milions d’euros) i el Regne Unit (3.910 milions d’euros) són els següents mercats on Catalunya exporta més. En les vendes interregionals de Catalunya, després d’Aragó se situa el País Valencià (4.994 milions d’euros).
«El que s’ha de pensar és que un producte qualsevol, un aliment, un cotxe, es fabrica amb elements de molts llocs. Per tant, un boicot a una marca acaba perjudicant no només la firma en si, sinó tota la cadena en general i, també, els treballadors, que no en tenen cap culpa», exposa Luis Jiménez, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya. «Hi ha una entitat financera que va patir un important traspàs de fons a oficines d’Osca o de Castelló. ¿Què ha passat? Doncs que hi ha hagut treballadors de Lleida i Tarragona que han sigut traslladats a altres províncies», explica Jiménez.
La Confederació Regional Empresarial Extremenya (CREEX) és una de les entitats que ha criticat més la crida al boicot dels productes catalans. «Havia passat amb alguns productes concrets fa més d’una dècada, com el cava. Però ara, quan hem vist que hi havia un risc real global, hem sortit de seguida a dir que era una bestiesa, hi sortirem perdent tots», explica el secretari general de la CREEX, Javier Peinado. «Si es deixa de comprar un producte, el que pateix primer és la botiga extremenya que el ven. Baixa la riquesa local, perilla el lloc de treball... Aquestes bales que es disparen legítimament des de la indignació, en realitat poden venir rebotades», adverteix el directiu de la patronal.
EXEMPLES Peinado parla amb coneixement de causa, ja que «hi ha empreses catalanes amb centres de producció a Extremadura o empreses locals que nodreixen firmes catalanes». I en posa exemples. «El brou en tetrabric més venut (Gallina Blanca) es fabrica a Miajadas (Càceres). I Nestlé té font i planta embotelladora de la seva aigua (Aquarel) a Herrera del Duque (Badajoz). «Si boicoteges els productes catalans perjudiques fàbriques i treballadors extremenys», completa.
N’hi ha molts altres casos. Conesa, empresa extremenya dedicada a la transformació del tomàquet, subministra Casa Tarradellas per a les seves pizzes. La fruita seca que venen firmes com Borges provenen en molts casos d’Aragó, de Múrcia o d’Extremadura. Aragó no té envasadores de llet, i el seu principal client són les empreses catalanes. Damm o San Miguel compren ordi a Aragó, mentre que el vidre i els taps de les ampolles de vi o de cava poden ser de Màlaga, Extremadura, Aragó... «Que ningú es pensi que si deixen de comprar cava català el cava extremeny en surt beneficiat. És millor que tots creixem», conclou Peinado.